Laura Borràs: 'La il·lustració és un mitjà d’expressió i de comunicació'

A la Fira de Bolonya de 2016, Laura Borràs contacta amb la responsable de l’editorial Amanuta (Xile) que li encarrega la il·lustració del llibre “El Camino de Marwan”, la història d’un infant fugint de la guerra del seu país, Síria, que travessarà deserts mentre recorda les paraules de la seva mare, que no l’acompanya, i totes les misèries de la guerra, amb una dosi d’esperança.

La il·lustració és missatge. No només complementa el text, sinó que expressa i es mostra com un element més, sensible als colors i a les formes, que evoca part de la història. Serà per aquest motiu, que reprenent les paraules d’un dels seus mestres, Ignasi Blanch, Laura Borràs confessa que “la il·lustració és més que un art plàstic. És una forma de viure, una manera de veure el món, a través del color i conceptualitzant una idea”.

Les seves primeres publicacions van ser projectes personals i àlbums il·lustrats. Després, han seguit cartells, portades, més llibres, materials didàctics i altres treballs, que per la il·lustradora ribetana, han significat un constant aprenentatge i combinació de diferents tècniques.

L’aquarel·la és la seva tècnica base. A partir de les possibilitats i versatilitats de l’aigua comença l’experimentació, també amb altres tècniques com el pastel, els olis, les pastes... tot plegat fusionant materials que li permeten aconseguir les perspectives, les densitats, els contrasts i els colors que cada obra requereix, per transmetre i expressar el seu missatge i la seva imaginació. D’aquí que el lema del seu treball és la il·lustració com a mitjà d’expressió i de comunicació.

Una vocació des de la infància, possiblement perquè el pare ja era pintor. Un descobriment de joventut i tota una afició i professió que va començar després dels seus estudis en lingüística, han estat el camí i l'evolució del seu treball, compaginat amb la seva vesant de professora de traducció a la Universitat Pompeu Fabra.

El reconeixement i la motivació de la Menció d’Honor a Bolonya, els ha rebut amb il·lusió i enmig de nous projectes. “Van ser mesos de treball intens i tot plegat una satisfacció”. Però ja està enllestint noves fites, com ara una exposició col·lectiva a Vilanova i la Geltrú, una nova publicació i altres encàrrecs editorials, entre ells, el primer contacte amb la novel·la juvenil. Un nou repte que enceta amb entusiasme i ganes de seguir experimentant.

El treball artesanal, la cura dels detalls per enllestir una obra a fi de la seva impressió, participant de tot el procés, des de la creació, l’escanejat i la impressió, són aspectes que no es deixa perdre. “Només una vegada, com a petita anècdota, em vaig trobar que per un llibre sobre el càncer de mama, no podia posar-li un somriure al personatge i vaig haver de retocar la imatge perquè no quedés trist”. Una excepció que mostra com el treball artesanal no té enemistat amb l’art digital, sinó que “són eines i recursos diferents”, i al cap i a la fi, és qüestió de preferències i es poden complementar.

En el seu estudi, el racó predilecte és la taula. El suport de la seva creativitat i l’espai on tot allò imaginable es fa possible, a través dels seus traços i pinzellades. Un racó que comparteixen treballs nous, esbossos anteriors i projectes abandonats que potser algun dia seran la base d’una nova publicació, una exposició o un record.

En el mes d’abril, la il·lustradora de les densitats i el contrast, viatjarà fins a Bolonya per a rebre el premi al costat de Patricia Arias, autora del text de “El camino de Marwan”.