Localitzen sota un jardí particular les primeres restes del call de Vilafranca del Penedès

El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

“Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.

De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.