Vilanova recupera els seus orígens romans

Moltes de les reunions de negocis a la Vilanova del segle IV es realitzaven a l'oecus o vestíbul d'una domus romana a la vil·la de Darró de la que es conserven vestigis que a partir d'ara estaran oberts al públic. Situades just al solar del costat del jaciment ibèric de Darró, al final del passeig de Ribes Roges, les restes s'han pogut recuperar i adequar fruit dels treballs realitzats pel Servei de patrimoni arquitectònic local de la Diputació de Barcelona durant els darrers dos anys. L'actuació, que ha tingut un cost d'uns 20.000 euros, permetrà posar en valor els orígens de la ciutat i explicar-los de primera mà a través de visites guiades. L'Ajuntament i la Diputació han realitzat una visita i una roda de premsa a la zona aquest dimecres al matí.

La vil·la romana de Darró fa fundar-se el segle II després de Crist i va mantenir-se fins al segle V. El recinte va funcionar com a un "assentament que forma part d'una manera de dominar el territori", segons el cap del Servei de patrimoni arquitectònic local de la Diputació, Joan Closa. La finca, per tant, es dedicava a explotar econòmicament l'entorn, i disposava d'una zona rústica, tallers, patis, espais d'oci, i una àrea residencial, entre altres zones. L'oecus -sala de recepció o vestíbul de la casa en llatí-, és l'espai que es podrà visitar, i que havia comptat amb "tres naus i columnes", segons Closa. El cap del servei de patrimoni arquitectònic explica que l'espai "havia estat decorat en funció de la importància del seu propietari", amb elements "de luxe", i hauria comptat amb el marbre com a material decoratiu. Els capitells de les columnes es conserven al Museu Víctor Balaguer.

Recuperar el nivell de paviment i condicionar l'espai

Rejuntar els paraments amb morter i reposar les parts de la construcció imprescindibles per garantir l'estabilitat dels enlluïts -les darreres capes de calç dels murs- han estat dues de les actuacions realitzades, així com recuperar el nivell de paviment amb l’aportació de grava. També s'ha condiccionat l'accés al recinte i s'ha protegit amb una tanca. La parcel·la és propietat de l'Ajuntament de Vilanova.

"El valor del jaciment recau en què tenim dos períodes històrics importants que van des de l'època ibèrica i continuen a l'època romana fins ben entrar el segle V després de Crist", ha assegurat Joan Closa. En aquest sentit, el cap del Servei de patrimoni arquitectònic local ha destacat que es tracta especiament d'un "valor local per als vilanovins", a la vegada que forma part d'una "xarxa de poblacions" costaneres durant l'època romana. La vil·la de la ciutat s'estén fins als terrenys que ocupa l'escola Llebetx; de fet, aprop de l'espai que s'obre al públic van trobar-se forns romans que actualment es conserven sota terra.

Els inicis de la fundació de Vilanova

Tant la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Teresa Llorens, com el diputat d'Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon Mut, han destacat la importància de recuperar i difondre els orígens de la història de la ciutat. "Avui tanquem una fase però no significa que sigui el final, la voluntat és continuar desenvolupant la tasca de recerca  i comunicativa. Ara hem d'establir fins on volem arribar", ha dit Mut. Per a Teresa Llorens, els treballs a la vil·la romana han permès "recuperar una part del patrimoni d'aquesta ciutat que explica els inicis de la fundació de Vilanova". "És important poder recuperar aquests espais però també comunicar-ho perquè se sàpiga", ha afirmat la regidora de Cultura.