La quarta edició del Sons Solers consolida el format del festival ribetà

"Avui fa un dia blau, net i clar...", així començava el festival al ritme dels TRAU, mentre el dia ja s'apagava i els llums s'encenien per fundir-se després amb els focus de colors i el fum dalt l'escenari. L'Escenari Time Out, envoltat de l'abundant vegetació del bosc de Solers i d'una esplanada de gespa on s'hi estenia un públic molt variat: famílies, parelles, amics... que després tornaria a la mateixa gespa per escoltar la melodiosa veu de Judit Nedderman cantant la seva nova cançó Mireia, dedicada a la seva germana i seguida del públic, amb un sentiment especial.

Maria Arnal i Marcel Bagés van actuar a l'Amfiteatre Damm, emmurallat pels alts arbres del bosc, presentant el seu disc "45 cerebros y 1 corazón" que va deixar bocabadat el públic. Es presentaven amb una gravació de sons en directe i una gran escenografia, que els va acompanyar durant tota l'actuació. Explicaven com la cançó que dóna nom al disc estava inspirada en l'exhumació d'una fossa de la Guerra Civil, i com aquesta els havia dut a gravar el seu primer disc; Una actuació que en definitiva no va deixar indiferent ningú.

El mateix escenari acollia després a Manzoni, que va ser una de les actuacions més divertides amb un "Apocalipsis now!" revolucionari, despertant les rialles dels assistents. Però no va ser fins que els Sopa de Cabra pujaren a l'escenari que el públic es va alçar per moure's al seu ritme, al de les cançons més noves però també al del clàssic "Camins" o "L'empordà"; esdevenint aquesta l'actuació més llarga i la conclusió d'un festival que, tal com la mateixa organització indica "promociona el territori (tant en l'àmbit musical com gastronòmic) i fomenta el respecte per la natura".

No van faltar les barres on els assistents podien refrescar-se amb una cervesa o una copa de vi, tampoc les paradetes on es podien adquirir diverses coses per menjar, ja fossin entrepans o dolços. A més, una altra de les característiques del festival, que el feia encara més particular, eren els sonsos, unes monedes que es podien comprar a diverses taquilles i que eren bescanviables pels productes que es volguessin consumir.

En definitiva, tal com afirma la mateixa organització "tot això fa del Sons Solers molt més que una nit plena de música, el converteix en una experiència multisensorial, un autèntic Slow Festival per gaudir relaxadament".