Vilanova commemora els 200 anys de la mort de Francesc de Papiol

El 2 d'agost es commemoren els 200 anys de la mort de Francesc de Papiol i Padró. L'any 1817 moria a Vilanova i la Geltrú aquest polític i terratinent, i per commemorar-ho, el Museu Romàntic can Papiol ha organitzat diversos actes.

El primer serà el proper dimecres 2 d'agost a les 20 h, quan tindrà lloc un itinerari històric pel nucli de la ciutat que finalitzarà amb una visita a Can Papiol. L'activitat serà gratuïta i cal fer reserva prèvia al telèfon 93 8930382 o bé al correu museupapiol@vilanova.cat

Biografia

Nascut el 1750 en el bressol d'una de les famílies benestants més importants de la vila, fill de Lluís de Papiol i Martí, i Maria Càndida de Padró i Argullol, la seva formació escolar va tenir lloc a les Escoles Pies d'Igualada sota l'empara de la família materna, representants de la principal fortuna igualadina de l'època. Amb 19 anys va anar a la Universitat de Cervera a estudiar Lleis, i dos anys més tard a la Universitat d'Osca, on el 1772 assolí el grau de doctor en dret civil, i on continuà amb els estudis de cànons, aconseguint també el títol de doctor el 1777.

A causa de la prematura mort del seu germà Joan, Francesc de Papiol passarà a ser l'hereu de la família. Tot i la seva manifesta vocació religiosa, acceptarà fer-se càrrec de les rendes familiars, un fet que es farà efectiu el 1791 a la mort del pare.

Designat ja hereu de la família, Francesc de Papiol es dedicà a l'advocacia, a la lectura i als viatges. Alhora, s'incorporà progressivament en els negocis familiars i adquirí diferents responsabilitats polítiques: des del 1789 participà activament en la Societat Econòmica d'Amics del País de Tarragona; l'any 1790 fou escollit per a l'elaboració del Qüestionari Zamora, que tenia per objectiu reflectir la situació econòmica i social del país; durant la Guerra Gran (1793-1795) va ser un dels representants de la noblesa tarragonina en la Junta General de Sometents del corregiment; i el 1805 esdevingué síndic personer al consistori vilanoví.

Tanmateix, però, va ser durant la Guerra del Francès (1808-1814) quan Francesc de Papiol ocupà el càrrec més rellevant de la seva carrera política, amb la participació en les Corts de Cadis que redactarien la Constitució de 1812. L'any 1810 Francesc de Papiol fou escollit per assistir a les Corts Generals i Extraordinàries de Cadis com a representant pel corregiment de Tarragona. Allà s'integrà en el grup dels diputats eclesiàstics i de tradició conservadora, donant suport a l'Església i la Inquisició i en defensa d'una reforma de la monarquia a partir dels models polítics tradicionals.

Tot i aquesta ideologia conservadora, Francesc de Papiol votà a favor de la sobirania nacional i participà activament en l'elaboració d'alguns dels articles de la Constitució de 1812, considerada una de les més liberals del seu temps i que sols va estar en vigor dos anys, fins al retorn de Ferran VII.

El casal familiar i la seva successió

L'any 1780 Francesc de Papiol va comprar un hort situat entre el carrer Major i l'hort del convent dels Carmelites, juntament amb una casa antiga edificada en els mateixos terrenys, amb l'objectiu de fer construir un gran casal que representés la fortuna familiar. El projecte original va ser encarregat al mestre d'obres Joan-Pau Petxamé i executat entre els anys 1790 i 1801.

Francesc de Papiol mai no es va casar ni va tenir fills. L'any 1794, sols tres anys després de la mort del seu pare, designà hereu el seu nebot Benet Rubinat i de Papiol (?-1826), fill de la seva germana Josepa de Papiol i Padró. A la mort de Benet el 1826 sense descendència, va ser el seu germà Marià Rubinat i de Papiol (1779-1844) el nou hereu de la família, càrrec que després passaria successivament a: Rosa Rubinat i de Papiol (?-1847), Joan Torrents i de Papiol (1803-1851) i Manuel Torrents i Higuero (1831-1901).

L'any 1959, essent propietari de la casa Ignasi de Torrents, la Diputació de Barcelona comprà l'immoble, i dos anys més tard, el 1961, s'inaugurà com a Museu Romàntic Can Papiol.