Seven Chances 2017: set joies per descobrir al Festival de Cinema de Sitges

Programada en col·laboració amb l'Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC), la secció Seven Chances reuneix set destacables títols que, a dia d'avui, romanen inèdits en les nostres pantalles de cinema.

A Bride for Rip Van Winkle és juntament amb All About Lily Chou-Chou la pel·lícula més arriscada de Shunji Iwai. Oscil·lant amb gran habilitat entre els gèneres, el director ofereix un relat sense pietat d'una societat japonesa en la qual el conservadorisme i la necessitat de guardar les aparences condicionen la vida de les dones fins a extrems inimaginables.

Death Line (coneguda també com Raw Meat) va ser el debut en la direcció de Gary Sherman i una de les pel·lícules favorites de Guillermo del Toro. La pel·lícula penetra en les profunditats del metro londinenc, on tenen lloc una sèrie d'inexplicables desaparicions. Pel·lícula injustament oblidada que compta amb un cameo de Christopher Lee i que dóna indicis del talent que Sherman confirmaria amb el seu segon llargmetratge, Muertos y enterrados.

Més conegut com a artista multidisciplinari, Bill Morrison combina habitualment en la seva obra material d'arxiu amb música contemporània. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb músics com Philip Glass, Steve Reich, Kronos Quartet o Bill Frisell, compositor nord-americà juntament amb el qual va concebre The Great Flood, obra inspirada en la inundació més destructiva de la història d'EE.UU, aquella que en 1927 va obligar a l'evacuació de més de mig milió de persones i va provocar la mort de més de dues-centes.

A més de tenir l'oportunitat de veure en la secció oficial Jupiter's Moon, últim film de Kornél Mundruczó, Seven Chances rescata Johanna, autèntica raresa del director hongarès inspirada en la història de Juana d'Arc. Premi especial del jurat al Festival de Sevilla, aquesta arriscada, tenebrosa i desconcertant òpera cinematogràfica narra la història de Johanna, una drogoaddicta que després de sortir del coma en recuperar-se d'un greu accident, decideix donar un gir radical a la seva vida dedicant-la per complet als malalts. La seva decisió no serà acceptada de bon grat per tots.

Poesía sin fin, segona part de la trilogia autobiogràfica d'Alejandro Jodorowsky, està marcada per un (su)realisme màgic audaç i poc complaent. A la pel·lícula el cineasta recorda la seva joventut a Santiago de Xile, les exaltades relacions amb el seu pare o el descobriment de l'art i l'amor. Si ressuscitéssim Buñuel perquè fes una adaptació de Los detectives salvajes, aquesta adaptació tindria probablement l'esperit de Poesía sin fin.

Mansfield 66/67 -dirigida per P. David Ebersole i Todd Hughes- se submergeix en els dos últims anys de vida de l'actriu nord-americana Jane Mansfield, abans que un inesperat accident acabés amb la seva vida de forma prematura. La premsa i els persistents rumors (alguns bastant sòrdids i macabres) s'encarregarien posteriorment de crear una llegenda, o més aviat vàries, al voltant d'aquest accident que va ocupar les pàgines de successos d'aquell estiu de 1967. Erotisme, glamur, satanisme i tafaneries barrejats a parts iguals a un documental que no deixarà ningú indiferent.

Per parlar de La telenovela errante, millor deixar parlar Raúl Ruiz: “La realitat xilena no existeix, més aviat és un conjunt de telesèries. Són quatre províncies audiovisuals i es respira la guerra entre els bàndols. Els problemes polítics i econòmics estan dissolts en una gelea ficcional dividida en capítols vespertins. Tota la realitat xilena està tractada des del punt de vista de la Telenovel·la i compleix la funció de filtre revelador d'aquesta mateixa realitat”. Estrena a Espanya.

Totes les sessions de Seven Chances vindran acompanyades per la presentació d'un crític membre de la ACCEC.