Belushi. Janira Muñoz
Bàrbara Scuderi |
Sitges
19-10-2017 11:15
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El resultat d’un projecte és una mena de trenca-closques que es va forjant com es forgen els petits somnis. El primer treball discogràfic de Belushi, n’és un exemple. Maniobras en la oscuridad, és el títol d’un llarg viatge, capaç de fer salts en el temps i en l’espai, en un ampli sentit de totes dues expressions. Fernando Rascón, lletrista, teclista i compositor del grup, esmicola cada pas dels darrers dos anys, des de que es va crear el grup el 2015, per a mostrar la seva essència. Un gust de festí d’influències, que flueixen de forma el·líptica, de forma més o menys ordenada o caòtica, per esdevenir essencialment una formació sense etiquetes.
Pop quàntic, és la denominació d’un particular so, on es conjuguen les personalitats sonores dels cinc membres del grup. Des de les obscures guitarres del cinquè en aparèixer, Èric Palauderies; la calidesa de la bateria de Gerard Pintó; el blues de les cordes de Joan Alegret; fins a la base del duet inicial format pel mateix Fernando Rascón, veu i teclat, i Joaquim Pintó, el baixista.
Entre l’eclecticisme i un segell tan característic com satisfactòriament impropi per a un primer treball, Belushi ocupa un dels llocs subtil i predilecte en l’escena musical actual. I aterren aquest divendres a la nova fàbrica de La Sitgetana, directament des de la sala Sidecar de Barcelona i apunt d’enregistrar i presentar el seu primer videoclip. Tota una declaració d’intensions que conjuga experiència i experimentació.
“Cada nova peça neix a partir d’una suma d’aportacions; en cada assaig sorgeix un tema que anem construint entre tots”. I el treball és incessant. Tant que per aquest divendres el concert s’obrirà amb un tema inèdit, per a donar lloc després al repertori del seu disc. Un passeig per nou peces, que mostren un ampli ventall de sonoritats i una discontinuïtat temporal i discursiva que dóna lloc a la seva particular personalitat.
“Les lletres van més enllà de la nostra història més propera, són més aviat un recull dels darrers anys, de les vivències d’una dècada que ha estat convulsa i una bona dosi d’influències cinèfiles”. Tota una confessió, que ens porta de la música al cinema, del grec Yorgos Lanthimos, present en el tema Langosta, fins a inconfessables escenes de pel·lícula recollides en un viatge “cent per cent autobiogràfic”, afegeix Rascón.
El color de Belushi és un quasi-obscur-esperançador, capaç de traspassar la frontera entre la més crua realitat i el somni més impur; entre la puresa d’una derrota i la força de tirar endavant. Així tots els colors i melodies configuren una obra completa, en nou actes, que aviat tindrà una segona part. “Estem treballant ja en un segon disc, perquè hi ha molts temes que han quedat en una capsa i altres que van sorgint en cada assaig”.
Per això, aquesta serà una oportunitat gairebé inèdita de gaudir de la presentació de Maniobras en la oscuridad, un repertori no absent de caigudes i recaigudes, alts i baixos, guitarres, sintetitzadors i una particular base pop, entre l’indie menys ortodox i el noise menys dogmàtic.
El mateix divendres actuaran les malaguenyes Dreyma, i posteriorment, La Palmera Torta selectors acabaran d’arrodonir el tercer divendres de presentació de la nova fàbrica de La Sitgetana. Dissabte 21, els vilanovins Copa Lotus i la setmana vinent, la inauguració del nou espai amb Edward Stelin, divendres 27 d’octubre. Una proposta musical heterogènia, que obre un nou escenari per a la música en viu a la comarca.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!