Els penedesencs Ocells publiquen el seu primer treball discogràfic

Els penedesencs Ocells publiquen el seu primer treball discogràfic, "un disc d'autoteràpia, on hi ha impreses unes vivències familiars fortes i personals". “A la pell” és el treball que culmina i tanca una època de batalles interiors: "Són carícies i contes amb certa aspiració positiva que camina per la part ombrívola de Lou Reed. Fuig d’edificis i construccions contemporànies i és pur com la natura".

Ocells està format per Isaac Ortega, compositor, vocal i guitarra rítmic (co-fundador i bateria de Suite MoMo); David Belmonte, guitarra i sintetitzador; Pere Gual, baix; Sergi Torrents, bateria i efectes; i Pere Roig, guitarra i veus. Les lletres són una compilació d’històries que van des dels 17 anys fins als 30 actuals del compositor: “Al setembre de 2015 vaig començar a donar forma a un disc amb caire de cantautor i solista, a casa amb els meus “catxarros”, més tard no sabria que acabaria agafant les meves gravacions un concepte de banda”. El disc s'enregistraria a Aviram Estudi de Manresa amb l'Albert Palomar (Plouen Catximbes) de setembre a desembre de 2016. El disc surt amb el segell discogràfic de Microscopi, de David Mullor (Ix!).

A la pell (2017)

“Abisme”, introducció que ens porta a l'arrel del problema; intensa “Aire”, envoltant, hipnòtica, velocitat que ennuega i un punt d'incís en les nostres accions diàries; “Sota terra” inspiradora, rock sense concessions, melodies i una lletra que parla sobre l'egoisme social encara latent; deixem pas a “Espectre”, tot verí té el seu antídot; “Cendra” preciosa cendra, preciosos 70's, lletra que ens porta a un viatge millor a prop del mar; “No cal discutir més” amb guitarres estridents, post-rock i una melodia vocal soul que ens dóna un missatge subliminal; “Oasi” de la tempesta a la incòmode calma, el purgatori; per arribar a “Avui” el tema electrònic del disc i una cançó de dol; calma, pau interior i agafem forces “Plenitud”, per estar més oberts; “A prop de tu” tema solar del disc, de força personal i amb un caire pop; “Desfent el nus” una guitarra trèmolo recordant sons del grunge dels 90's i una fusió d'elements acústics apuntalen aquesta obra; finalitza amb un crit al cel, un crit d'esperança per un món millor “Potser hi haurà un demà”.