Marqués-Marcet explora el conflicte sobre la decisió de tenir fills a la seva nova pel·lícula 'Tierra firme'

Tres anys després de l'exitosa '10.000 KM', el director Carlos Marqués-Marcet torna amb nova pel·lícula: 'Tierra firme', protagonitzada per Oona Chaplin, Natalia Tena i David Verdaguer, i amb la participació també de Geraldine Chaplin. Si a '10.000 KM' el director va explorar les dificultats de mantenir una relació a distància, a 'Tierra firme' el conflicte se centra en la decisió de tenir fills o no tenir-ne. En una entrevista a l'ACN, Marques-Marcet ha explicat que a ell li interessava indagar en les preguntes: "Per què volem tenir fills i per què no? Que inclou aquest desig?, què s'espera un de l'altre i què volem?" 'Tierra firme' va ser l'encarregada d'inaugurar aquest mes el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, clausura aquest diumenge la setena edició del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava i arriba a la gran pantalla el pròxim 24 de novembre. La pel·lícula s'ha rodat entre Londres i Barcelona.

La Kat (Natalia Tena) i l'Eva (Oona Chaplin) són parella i porten una senzilla i despreocupada vida al seu vaixell que deambula pel Regent's Canal de Londres. L'Eva, de 35 anys, li planteja a la Kat, de 31, que vol tenir un fill i que si ella no se suma al projecte hauran d'acabar la seva relació. En aquest context apareix el barceloní Roger (David Verdaguer), el millor amic de la Kat, que se n'adona del conflicte entre la parella. L'Eva fins i tot planteja que el Roger podria ser el pare biològic per un sistema d'inseminació "casolà". El trio decideix tirar-ho endavant a partir d'un acord en un procés que posarà a prova les seves relacions i també els seus interessos.

Quan es van plantejar quin seria el projecte posterior a '10.000 KM', Marqués-Marcet tenia varies idees sobre la taula i va arribar a la conclusió que la història que s'explica a 'Tierra firme' la volia fer en aquest moment, perquè possiblement d'aquí 10 anys ja no li interessaria. "Encara que les pel·lícules no són la meva teràpia", ha reconegut. Per això, ha destacat que a les seves pel·lícules s'apropa amb un microscopi a les coses que el preocupen i l'interessen i "mira el detall més petit com un sociòleg o un científic que vol disseccionar el que té al seu voltant".

Ha recalcat que al film volia explorar el conflicte sobre la decisió de tenir fills o no tenir-se, "que és una pregunta que abans no es feia perquè la gent donava per fet que si tenies una parella havies de tenir fills, però avui en dia s'ha posat en qüestió i apareixen altres formes de pensar les famílies". Ha apuntat que ara tenir-ne o no "es converteix en una opció i en el moment que hi ha una opció provoca un conflicte". Al director cinematogràfic li interessava el fons de la qüestió: "Per què volem tenir fills i per què no? Que inclou aquest desig, què s'espera un de l'altre, què volem". Ha afegit que al film la parella són dues dones i això significa una complicació dramàtica perquè "no és com les parelles heterosexuals que a vegades tenen fills per accident". També planteja el tema de com es vol construir una família diferent als estàndards de fa 20 anys i que "ara ja no són una excepció ni una cosa nova, sinó que està més integrat".

També ha recalcat que li interessava posar en joc "les diferents maneres de viure aquest procés" d'embaràs i "una d'elles era la diferència generacional". Per això, van introduir el personatge interpretat per Geraldine Chaplin, que es posa a la pell de la mare de l'Eva (Oona Chaplin) "per donar un punt de vista estrafolari que no té cap problema que la seva filla estigui amb una altra dona, però encara queden certs perjudicis sobre com construir un futur amb algú".

Marqués-Marcet va treure la idea del film observant el seu voltant, en els seus amics i en ell mateix, en un moment en què, com ha explicat, "un es troba amb la pregunta i el conflicte sobre tenir o no fills i veure alguns amics que ho han deixat i altres que ho han solucionat i com ho han fet. Jo mateix vaig passar una situació semblant després d'escriure el guió i a vegades tens la sensació que és la vida la que copia al cinema", ha apuntat. Va parlar també amb molta gent que va passar per un procés d'inseminació a casa. "Hem vaig documentar amb l'estranyesa d'aquella situació que després es converteix en normal".

En aquest context, un llibre que li va interessar molt va ser 'Maternidades subversivas' de Maria Llopis i li va servir d'inspiració, tot i que ha admès que el seu film "no té res a veure amb el llibre que és més radical en la seva proposta i el que planteja".

Ha assegurat que un dels punts de partida abans de tenir el guió, era fer una pel·lícula amb Natalia Tena i David Verdaguer fent d'amics perquè a '10.000 KM' es va crear una amistat i volia fer "una mena de making off" d'aquella pel·lícula. Ha ressaltat igualment que volien dur a terme una cosa arriscada a nivell dels actors i que no fos simplement naturalista. Tot i això, ha reconegut que hi havia molta feina que ja estava feta.

Diferències amb '10.000 KM'

Després de l'èxit de '10.000 KM' li ha costat molt menys finançar el film i engegar-lo. "Vam aconseguir més diners, però també la pel·lícula és més cara i després faltaven diners i a vegades com més gran la pel·lícula, menys mitjans tens". Ha assegurat que quan va fer la seva òpera prima tot el que necessitava i volia, ho tenia "i més", però a 'Tierra firme' passava el contrari: "No és pot fer això perquè falten diners i tens més limitacions, a vegades la gent no comprèn què signifiquen les limitacions al cinema, que van al contrari del que s'imagina".