El Museu del Traginer: viatge a un món perdut

Pot un sol home salvaguardar un ofici? La pregunta és difícil de respondre, però el Museu del Traginer d’Igualada ens invita a l’esperança. En ell s’hi troben 2.700 peces de la col·lecció d’Antoni Ros i Vilarrúbias (1942-1994), un dels darrers traginers igualadins, i sens dubte aquell qui més ha contribuït a mantenir viva la memòria de la professió.

El Museu del Traginer no és el retrat d’un ofici antic, sinó d’una època passada. No només s’hi pot contemplar quines eren les condicions laborals dels transportistes abans de l’aparició dels vehicles motoritzats;  també permet conèixer altres feines directament vinculades al comerç de productes: el ferrer, el boter, l’esparter, l’adober, l’arrossegador de troncs, el ferrador, el manescal, el carreter... Els objectes recollits per Ros i Vilarrúbias, majoritàriament datats entre 1850 i 1950, ens permeten evocar aquest món perdut.

Tot i que actualment només apel·lem als traginers com a record històric, aquest ofici jugà una importància cabdal en la vida dels municipis, viles i ciutats. Juntament amb els ramblers, o sigui les persones que transportaven animals arreu del territori per ser venuts, contribuïen enormement en la seva dinamització econòmica i social. En un entorn rural sovint massa endogàmic, eren el nexe per transportar productes, però també traslladar noves idees.

Els carros i carruatges exposats  permeten contemplar aquesta evolució. Originàriament concebuts per el mer trasllat de mercaderies, posteriorment van ser utilitzats com a diligències per apropar la gent a les estacions de ferrocarril i finalment pensats pel transport de grans grups humans. Els visitants que s’apropin al museu hi podran contemplar vehicles per a totes les situacions: la vida pagesa (tartana), els trajectes comarcals, els serveis funeraris o de bombers, el trasllat de grans grups humans (òmnibus), o bé els viatges de la burgesia (landó, berlina, faetó...).

Complementant aquesta selecció de 39 vehicles, el museu també ofereix col·leccions específiques de guarniments: des de brides o selles fins a collars picarols o altres adorns de treball. Especialment destacada, en aquest sentit, és la mostra relacionada amb els Tres Tombs d’Igualada. La col·lecció d’Antoni Ros sobre la festa posseeix objectes des dels anys 20 fins als 80, i inclou un extens documental de 19 minuts (filmat per ell mateix) sobre la desfilada de l’any 1961 pel barri igualadí d’El Rec.

Els Tres Tombs d’Igualada

El Museu del Traginer d’Igualada està estretament vinculat amb l’Antic Gremi de Traginers de Catalunya. Constituïda l’any 1822, aquesta associació és la més antiga de Catalunya. Des de fa gairebé 200 anys organitza ininterrompudament els Tres Tombs d’Igualada. Una longevitat que l’ha fet mereixedora de la Creu Sant Jordi (2009) i el reconeixement de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Fruit d’aquesta història, l’entitat posseeix carruatges de gran valor patrimonial, com ara la carrossa de Sant Antoni, o múltiples carros decimonònics per a transportar diferents materials: pell, fogots, paper, bigues, palla, etcètera.