El Local Nou de Moja s'omple en la presentació del llibre dedicat a Josep Raventós Valldosera

El coneixement del passat històric del municipi d’Olèrdola interessa a una part important de la població. Així es va posar de manifest aquest dijous al vespre durant l’acte de presentació del llibre “Josep Raventós i Valldosera. Alcalde d’Olèrdola i el context republicà al municipi”. I és que el Local Nou de Moja es va omplir de veïns interessats en conèixer la vida i acció política de qui fou el primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal.

El quadren ha estat editat per l’Ateneu Mogenc “Fem poble”, amb el suport de l’Ajuntament d’Olèrdola, i és obra del Grup de Recerca Històrica de l’Ateneu. Els coautors del volum són Josep Sesma, Jordi Catasús, Aitor Aguirrebengoa, Sara Amell, Josep Tort i  Guillem Codorniu.

L’acte el va presentar Ester Nogué, secretària de l’Ateneu, que definia a Josep Raventós com a olerdolenc “tenaç i honest”. Josep Sesma va encarregar-se de la presentació del grup, posant l’accent en què la feina que es proposen  és la de “descobrir parts de les històries d’Olèrdola” tot emfatitzant que el llibre suposava restituir la memòria d’una persona que representava la defensa dels rabassaires i dels ideals de la República.

Jordi Catasús, al seu torn, definia la memòria històrica com  l’esforç “que fa el poble per recuperar una part del nostre passat”. Amb aquest impuls, van promoure a Can Torres un acte d’homenatge a Josep Raventós Valldosera  el passat  17 de juny, coincidint amb la data de la seva mort a l’exili. Aquell homenatge ha estat el precedent d’un llibre que té com a fil conductor la vida  de Josep Raventós, però  que també permet apropar-se al context que va viure a Olèrdola especialment durant la seva etapa com a alcalde en la Segona República.  Amb informació obtinguda en els arxius municipal i comarcal, així com en publicacions i gràcies a fonts orals, els autors han teixit un relat que tracta la informació “amb la màxima professionalitat possible”, malgrat no ser ells professionals en aquest camp i haver fet la feina en les estones que treien del seu temps lliure.

Aitor Aguirrebengoa va fer un breu resum biogràfic de Josep Raventós Valldosera. Va recordar que va néixer l’any 1886 a Cal Míliu de la Barquera( sense poder-se precisar el dia concret) i va morir el 17 de juny de 1941 a l’exili. Va ser president de la Societat Cultural “L’Amistat” de Sant Pere Molanta. Es va casar amb Maria Romeu Rovira i va tenir dos fills.Un d’ells va morir al front durant la Guerra Civil. Vinculat al republicanisme federal radical, l’any 1920 Raventós Valldosera entra per primera vegada a l’Ajuntament com a conseller de la minoria, d’on serà destituït per la dictadura de Primo de Rivera.

Com a dirigent de la Unió de Rabassaires dins del municipi, dóna suport a ERC. Encapçalant la llista d’aquesta formació, és escollit alcalde en les eleccions de 1931 i és reelegit en les de 1934, sent el primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal.

El govern estatal de la CEDA substitueix els ajuntaments escollits de manera democràtica en comissions gestores designades a dit. Amb la victòria del Front d’Esquerres, el febrer de 1936, es retorna la legitimitat als ajuntaments i Josep Raventós torna a l’alcaldia. Abans de l’entrada de les tropes de Franco, s’encamina cap a l’exili. Primer a Molins de Rei i després a França, on va morir el 17 de juny de 1941 al poble de Melun.

Sara Amell va explicar aspectes del disseny del llibre, assenyalant que tant les lletres de fons com els colors presents en la portda, remetien al passat republicà que tracta el llibre. En el llibre hi ha fotografies i taules que ajuden a entendre la lectura. També hi és present en la portada un logotip del grup de recrca, amb una H “d’Història”, sobreposada a la silueta de la Torre de Moja.

El Grup de Recerca Històrica s’ha plantejat un ambiciós pla de treball. Josep Tort va exposar la voluntat d’editar un quadern de divulgació cada any o com a màxim amb periodiciat bianual. Però va indicar que això dependrà de les posibilitats econòmiques i del temps del grup per a fer-ho possible. Tort va detallar que ara es treballa en un projecte de restauració del projector de cinema que hi havia al Local Nou i en la recerca de material vinculat amb les programacions  cinematogràfiques al municpi. També es plantegen fer un llibre de fotografies d’Olèrdola i elaborar un treball dedicat a totes les víctimes que van patir la guerra civil al municipi. Del llibre dedicat a Joseo Raventós en volen fer properament més presentacions als altres pobles del municipi.

Com a exemple del rigor amb el que han afrontat el  treball del llibre, Guillem Codorniu feia notar que hi havia alguns aspectes que restaven oberts en la trajectòria de Josep Raventós en no disposar d’informació suficient. Així, hi ha buits en capítols importants de la seva vida, com les vivències de Josep Raventós  des de que s’exilia fins que es té constància de la seva mort. També va subratllar la importància d’obtenir els testimonis de veïns i va agrair a totes les persones que havien participat en el projecte, incloent el conseller cessat de cultura, Lluís Puig, autor del pròleg del quadern.

La regidora de cultura de l’Ajuntament d’Olèrdola, Arantxa Torres, explicava que era “de justicia” recuperar la memòria de Josep Raventós i va animar al grup a seguir amb la seva tasca.

La néta de Josep Raventós, Margarita Castellví, se sentia orgullosa pel reconeixement que s’havia fet al seu avi i només l’entristia “que coincidís amb la situació política actual.

El llibre es pot adquirir en les presentacions que es programin o adreçant-se  a qualsevol membre de la Junta de l’Ateneu Mogenc o als integrants del seu Grup de Recerca Històrica.