Facundo Beraudi: “La Memoria de los Huesos mostra dues cares d’una mateixa història” (vídeo)

La Memoria de los Huesos, el darrer treball del realitzador Facundo Beraudi, no es pot resumir. Cal veure-la per a comprendre la complexitat del que es va descobrint a cada pas, a cada escena. “Mostra les dues cares d’una mateixa història”, afirma Beraudi.

La història és la cruesa dels crims de guerra, de les dictadures i de la salvatge realitat d’arrossegar milers, centenars de milers de desaparicions forçades, de persones desaparegudes per una crueltat, que la pel·lícula centra en els casos de l’Argentina i també de El Salvador, però que és una història, malauradament, universal.

Una de les cares és el treball de l’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), que des de fa 40 anys es dedica a la restitució dels cossos, la recerca i la investigació per la dignitat de les persones desaparegudes, els familiars, i també pel conjunt de la societat. I l’altre, és la cara de les famílies. Tres històries que seguim, al llarg del documental, amb els seus neguits, les seves esperances i “aquella pesadilla mezclada con realidad que es perturbadora”, com expressa un dels testimonis.

Els primers treballs de l’EAAF, quan acabada la dictadura de Videla a l’Argentina es van iniciar els primers judicis, van posar de manifest que en molts cementiris, com el d’Avellaneda (Buenos Aires) o a La Plata, hi havia persones enterrades sota dues inicials, N/N, sense data ni nom. I poc es va trigar en descobrir que es tractava de persones desaparegudes durant la dictadura.

El rigor del treball de l’EAAF i les emocions de les històries familiars que recorre la pel·lícula, acompanyen l’espectador i espectadora, a formar part de l’equip del documental. A través dels detalls, dels múltiples escenaris, dels protagonistes i la banda sonora a càrrec de Diego Bravo, que ja abans havia treballat al costat de Beraudi, ens mostren un film capaç d’arrencar-nos de la butaca i fer-nos cridar.

Una pel·lícula, que per al seu director ha estat un repte personal i professional, de gairebé cinc anys de dedicació, entre les investigacions prèvies, els tres anys de gravacions i seguiment de l’EAAF i un any de muntatge amb Veronica Rossi.

“Vam descartar molt contingut i la pel·lícula va anar prenent forma quasi sola, centrant-se en les històries personals que s’hi mostren”, explica Beraudi, que ha comptat també amb la productora Victoria Narbone.

Un film guardonat, compromès amb la reivindicació de la dignitat, realitzat amb tendresa i al mateix temps amb un implacable rigor al respecte i a la veritat, posa en evidència la necessitat de la restitució, la necessitat de la recerca i de la ferma justícia, només possible si es recupera la història del subsol, de les cunetes, o dels boscos.

Aquest divendres 4 de maig, al costat de la Regidora de Cultura de Sitges, Rosa Tubau, de la periodista Rita Marzoa i del propi director, Facundo Beraudi, es presenta La Memoria de los Huesos al Cinema Casino Prado de Sitges, a dos quarts de nou del vespre. Una cita amb el cinema, que és una cita ineludible amb el reconeixement a un gran treball.