Tornen els Vermuts a la Palmera. Primavera 2018 edishion ouieah!

L'associació cultural sitgetana La Palmera Torta i la Regidoria de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Sitges presenten per segon any consecutiu els Vermuts a la Palmera. Un cicle de concerts gratuïts, a l'hora del vermut (de 12 a 15h), per a tots els públics i en el marc incomparable de la plaça de la font de la rectoria, on durant més de cent anys hi va haver la icònica palmera torta de la blanca subur.

Seguint la dinàmica de la primavera passada, durant dos dissabtes de maig (12 i 19) i un de juny (16), aprofitant el bon temps, es programarà un doble concert on compartiran escenari un grup local amb un altre de la resta del país, per presentar els seus últims treballs editats. L'associació cultural, d'aquesta manera, pretén difondre la cultura i promoure la passió per la música i la professió de músic, fomentant concerts on els artistes tinguin contacte directe i proper amb el públic de totes les edats i pugui transmetre el seu art i sentiment en un ambient festiu, lúdic i cívic.

Sergi Ramírez presenta 'Sin frenos' (2018)

Sin frenos, és el nou disc de Sergi Ramírez. Una al·legoria musical a tota una trajectòria, on es recullen les melodies de tota una vida, entre acords i melodies que evoquen l’essència del pop-rock més emblemàtic. Amb veu pròpia, sota el paraigües de les seves emocions, les experiències més universals del cant al desamor i la reivindicació més agosarada de la música per sí mateixa, el compositor sitgetà declara la seva satisfacció amb allò que més el fa conscient de la vida: portar un bon ritme.

Belushi presenta 'Maniobras en la oscuridad' (2017)

Maniobras en la oscuridad (Autoeditat, 2017), és el pop cuàntic de Belushi. El seu nom amaga un homenatge a OMD, els mestres del synth pop fosc-però esperançat que potser va inspirar a Fernando Rascón, cantant i lletrista del quintet barceloní, a posar un teclat a la seva vida i al seu grup. Acompanyat dels germans Pintó (Joaquim, baix; Gerard, bateria) davant d'una secció rítmica versàtil que beu del mateix combustible generacional que The Killers, i les guitarres de Joan Alegret i Èric Palaudàries que acaricien segon els moment, com si The Horrors fossin un pèl ménys introvertits i volguessin seduir més.