Només emeten la meitat dels canals de TDT planificats per a les televisions locals, segons un estudi del CAC

Un l'estudi elaborat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la comunicació local al Principat posa de manifest que els canals de televisió local només ocupen la meitat de l'espai disponible a l'espectre radioelèctric. Dirigit pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Emili Prado, l'informe certifica que dels 96 canals d'emissió de TDT assignats a les televisions locals, només n'emeten 50. Amb el document presentat aquest dilluns, el CAC certifica el context econòmic advers d'uns mitjans que compten amb pressupostos modestos i plantilles reduïdes, especialment en el cas de les 291 ràdios locals, que compten amb un 80 % de personal no remunerat i voluntari. A les televisions locals la majoria dels treballadors reben un sou per la seva feina i tan sols un 20 % dels contractes són temporals. Per fer front a aquesta situació, el CAC ha recomanat als mitjans més propers al territori que apostin pel "contingut propi" i fomentin les iniciatives de distribució per internet i a través de plataformes de vídeo sota demanda, ha explicat el president de l'entitat, Roger Loppacher.

A Catalunya la comunicació local ha impulsat més de 100 serveis d'IPTV, és a dir, sistemes de distribució de televisió a Internet a través de banda ampla i xarxes privades i segures. La transició a Internet ha multiplicat l'oferta audiovisual i ha augmentat el consum dels usuaris. El CAC proposa seguir amb aquesta línia d'actuació més econòmica que l'emissió tradicional i potenciar l'streaming i la demanda mitjançant internet. "Cal aprofitar el potencial de les xarxes socials i preveure la difusió de continguts per no competir sempre amb el 'prime time' de les televisions generalistes", ha dit Loppacher.

Pel que fa a la producció en el cas de la televisió local, el vicepresident de l'entitat reguladora, Salvador Alsius, ha explicat que el 52,2 % de la programació original és de producció pròpia i de proximitat, mentre que la resta prové de la sindicatura de continguts. Una diferència que encara hauria d'incrementar-se més a favor de la producció pròpia. Segons Loppacher, "en el panorama audiovisual d'avui dia la clau de volta de l'èxit són els continguts", una màxima que no ha de ser diferent per la comunicació local.

Reforçar la capacitat de producció dels mitjans locals, exigeix dotar les empreses de més recursos, ha recordat el president del CAC. I és que, tal com recull l'informe, els mitjans de proximitat han rebut un 30 % menys de finançament públic poc menys d'una dècada. Les televisions locals de l'Estat espanyol van passar d'uns ingressos publicitaris de 50,5 milions el 2007 a 1,3 milions el 2013, ha comentat Alsius.

Una millora del finançament que ha d'anar encaminat a reconèixer i preservar el compromís del teixit audiovisual i radiofònic local amb la llengua i la cultura catalana, "en moments en què hi ha una gran oferta" en altres llengües, ha comentat Loppacher, que també ha apostat per aprofundir en la col·laboració público-privada en la comunicació local. D'altra banda, ha apuntat que la localitat dels continguts no n'ha d'impedir la seva internacionalització a condició que els productes complexin els estàndards de qualitat necessaris.

"En un món cada vegada més global, el local té més importància" per reforçar la relació de la ciutadania amb el seu àmbit immediat i per estimular "la participació ciutadana en l'esfera pública" i així "vehicular la rendició de comptes" de l'administració, ha dit el president de l'entitat.

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha destacat que els mitjans locals transmeten la identitat pròpia de la població, un fet important en "àrees amb gran perill de despoblació". Segons la també alcaldessa de Sant Cugat, "una de les grans funcions de la comunicació local i de proximitat és fixar la població a territori".