Vilanova i la Geltrú reuneix més de seixanta obres d’art sobre “l’ànima” del bestiari festiu d’arreu de Catalunya

El Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú se submergeix aquest mes de juliol en una Festa Major de colors i “ànimes” de bona part del bestiari festiu i popular d’arreu de Catalunya. Un total de 66 figures d’una vintena de comarques queden representades en els quadres de l’artista Salva Masana, que aquest divendres ha inaugurat l’exposició ‘Més enllà de la bèstia’. “No vull anar a fer una foto del drac, sinó trobar la seva ànima a través del contorn, dels ulls i altres elements”, explica Masana a l’ACN. A totes les obres, l’artista hi introdueix, a més, dos elements singulars: un canti i un fanalet de paper. Assegura que són dos objectes que arrodoneixen el concepte festiu i aporten a l’obra un segell personal.

“Vull buscar una altra atmosfera a través de les pinzellades”, afirma Salva Masana, defensor de fer emergir la “textura i vida” de dracs, mulasses i altres elements de bestiari popular d’arreu de Catalunya. L’artista insisteix que “encara que se’n diguin ‘ninots’, es tracta d’elements amb ànima, no només quan un portador s’hi introdueix per fer-los ballar”, i remarca que els seus quadres volen incidir en els matisos dels colors i materials, “que varien en funció de si les bèsties actuen de dia o de nit, o de la pirotècnia que utilitzin”.

Per completar tots els quadres, Masana hi afegeix un canti d’aigua i un globus de paper que, a banda d’arrodonir el caire festiu, explica que li permeten reunir en una mateixa obra els quatre elements bàsics de la natura: l’aigua i la terra amb el càntir, l’aire amb el globus, i el foc amb la bèstia protagonista. Al mateix temps, l’artista reconeix que el càntir i el globus contribueixen a arrodonir la composició de les obres.

Pel que fa a la selecció, Salva Masana detalla que ha volgut representar gairebé totes les comarques de Catalunya, mentre també s’ha proposat reunir alguns dels dracs més antics del país, com el de Vilafranca del Penedès, ja que assegura que són els que tenen “més ànima” perquè compten amb un robust esquelet interior. Entre les relíquies més antigues, s’hi poden veure algunes bèsties retirades dels seguicis festius, com el primer drac que Barcelona va tenir després de la democràcia o l’antic Mamut de Sant Vicenç dels Horts.