Dani de la Torre, des de Sitges: "Els conflictes se solucionen parlant i no a cops"

El director de 'La sombra de la ley', Dani de la Torre, té ben clar que si una cosa s'ha demostrat amb la història a la mà és que "els conflictes se solucionen parlant i no a cops". De la Torre ho ha manifestat comparant la situació actual amb la de la Barcelona dels anys 20 amb reivindicacions socials, laborals i feministes, que ha volgut retratar a la pel•lícula de gàngsters, que s'ha estrenat al Festival de cinema de Sitges a la Secció Òrbita, sis dies abans que arribi als cinemes. En declaracions a l'ACN, De la Torre ha manifestat que actualment es viuen els mateixos problemes que als 20 perquè hi ha "una part de la societat que no escolta a l'altra part, una part no parla amb l'altra i es vol imposar, i això no pot ser perquè mai ha funcionat".

La pel•lícula se situa a l'any 1921, en un estat espanyol que viu enfrontaments entre gàngsters i anarquistes. En aquest ambient tens, el policia Aníbal Uriarte és enviat a Barcelona per col•laborar, junt amb la comissaria local, en la detenció dels culpables del robatori a un tren militar. Aníbal, però, haurà de lidiar amb companys seus corruptes, amb el manipulador cap d'un cabaret i amb els seus propis sentiments quan coneix a una jove lluitadora anomenada Sara.

Dani de la Torre ha explicat que no volia un film d'acció i aventures fred, sinó que el volia més viu, amb personatges que "lluiten per sobreviure i per fer-se un lloc”. “La Barcelona dels 20 no era diferents del Chicago dels 20 i 30, ja que aquí van venir persones de moltes parts per buscar una manera de sobreviure i triomfar", ha afegit. Segons De la Torre, això fa que la cinta tingui "un cor especial perquè és autobiogràfic”, ja que molts avantpassats van venir aquí a buscar un lloc i es van trobar "una Barcelona obrera, que vivia un canvi i era un referent cultural i una capital oberta".

El llargmetratge introdueix molts temes com les reclamacions laborals i feministes. De la Torre no volia convertir el film en un pamflet amb drets i reivindicacions d'una i altra banda. "Això està de fons", ha assegurat. Ha recordat que el principal tema és que han atracat el tren de l'exèrcit i es pregunten on estan les armes. Aquí és quan apareix el personatge d'Aníbal Uriarte.

Així mateix, el director ha assegurat que Barcelona és "el personatge més important de la pel•lícula perquè era una ciutat referent en aquell moment”. “Després de la Primera Guerra Mundial immigrants venien a Barcelona a buscar el seu lloc i buscar-se la vida", ha indicat. La situació del moment el va animar a escriure la història perquè és "l'inici de la societat moderna i dels problemes actuals, alguns dels quals s'han solucionat i altres segueixen allí".

Al seu torn, Luis Tosar, que interpreta el policia Uriarte, ha destacat que l’ambient “convuls” de la Barcelona de 1921 marca l’essència de ‘La sombra de la ley’ a través d’un món “molt enfrontat, amb anarquistes contra empresaris, militars, policies i corruptes”. “En el fons, la pel•lícula ressona a situacions que estem vivint a dia d’avui”, ha conclòs l’actor, assegurant que ha gaudit interpretant Aníbal Uriarte “perquè diu més coses amb els gestos que no pas amb les paraules”.

Pel que fa a la resta del repartiment, Adriana Torrebejano ha aplaudit el tarannà reivindicatiu que desprèn la cinta, amb diversos personatges feministes “molt forts” que “busquen assolir un món millor”. Com la noia que interpreta ella, Lola Muntaner, la qual mostra una ballarina de music hall que vol “sortir de la submissió” del seu entorn.

En relació al moviment sindicalista, la vessant més radical la interpreta Jaime Lorente a través de León, que el mateix actor defineix com a un personatge “violent”. “Ell conclou que la única manera d’aconseguir els drets bàsics és aixecant el puny i començant a repartir brega”, resumeix entre riures, tot admetent que això el porta a enfrontar-se al dilema de si “el fi justifica els mitjans”. L’agressivitat de León porta Lorente a protagonitzar intenses escenes d’acció que l’actor garanteix que han convertit el rodatge en “una experiència preciosa i intensa”.