Alejandro Fadel: "'Muere, monstruo, muere' és un film de terror que parla sobre la por"

El director de 'Muere, monstruo, muere', Alejandro Fadel, ha definit la seva pel·lícula com "un film de terror que en el centre del seu cor parla sobre la por". Situada en un remot poble proper als Andes, un silenciós policia intentarà resoldre el misteri que hi ha darrera uns violents assassinats que durant el transcurs del film dubtarà si són part de la seva imaginació o d'un monstre. En declaracions a l'ACN, Fadel ha recalcat que volia que "tots els personatges sentissin d'una manera física la presència sobrenatural en els seus mateixos cossos ja fos per les olors o les paraules". 'Muere, monstruo, muere' forma part de la Secció Oficial a Competició del Festival de Sitges.

El film, ha especificat, no es vincula amb el gènere de terror i les seves regles, tot i que, ha afegit, "s'inscriu en la tradició del gènere, intenta sumar altres emocions i treballar més a prop del misteri que de l'impacte". Ha indicat que segurament per això la relaciona més amb l'horror i amb la por que "és el tema principal de la pel·lícula". Ha destacat que 'Muere, monstruo, muere' treballa "sobre els límits del què es pot nombrar i els límits del llenguatge".

Fadel retrata la por d'uns personatges que s'han d'enfrontar a ells mateixos i a un suposat monstre. La història compta amb personatges gairebé surrealistes, molt introspectius. El director argentí ha explicat que la cerca dels actors és tant important com la creació del guió. "Intento treballar amb les superfícies, els rostres i les formes de parlar i no m'interessa tant la idea d'un actor interpretant o sobreinterpretant un paper, sinó que el que fa particular la pel·lícula és que hi ha cossos en escena, inclòs el de l'ésser sobrenatural".

Més enllà de la seva història, ha apuntat, la pel·lícula intenta reflexionar sobre "qüestions contemporànies com certes formes de poder, de necessitat de control lligades generalment a sistemes masculins, que ha estat construït per homes al llarg de temps".

Pel que fa l'entorn, Fadel ha explicat que va intentar rodar en llocs poc transitats fins i tot per a ell perquè sabia que el paisatge seria un personatge més. "El desafiament de la pel·lícula era com treballar els espais oberts de manera claustrofòbica", ha assenyalat.

Sobre els seus referents cinematogràfics, ha citat els cineastes John Carpenter i David Cronenberg, de qui ha destacat que va treballar sobre "noves modalitats, corporalitats i sexualitats". També ha citat Robert Berson i Luis Buñuel.

Festival de cinema de Sitges

Ha mostrat la seva felicitat d'estar al Festival de cinema de Sitges i ha admès a la presentació estava igual de nerviós que quan va fer-ho a Cannes. "A Sitges es viu a tot arreu una espècie de fervor per discutir les pel·lícules i fanatitzar-se que és molt saludable pel cinema que cada vegada ocupa un lloc més apartat a la societat actual, en la qual cada vegada és més fàcil tancar-se a casa i ser víctima del que se'ns proposa veure".