Restauren una cadireta de processó de la Mare de Déu del Roser, de l'església de Sant Pere de Ribes

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) retorna, després de la seva conservació i restauració, la cadireta de processó de la Mare de Déu del Roser, d’època barroca, de l’església parroquial de Sant Pere de Ribes, on la confraria del Roser hi és present des del 1524.

La restauració ha durat quatre mesos i s’ha dut a terme amb la participació d’un equip multidisciplinari de professionals de la conservació i restauració sota la direcció tècnica del CRBMC. L’objectiu principal de la intervenció ha estat retornar la llegibilitat al conjunt, sempre amb el compliment dels criteris de reversibilitat, estabilitat i compatibilitat amb els materials constitutius de l’obra.

La recuperació d'aquest tipus de peça, elaborada al llarg dels segles XVII-XVIII a les nostres terres, emmarcada dins el context de la Contrareforma catòlica, sobretot en l’àmbit de les confraries religioses, serveix per garantir el testimoni d’una obra de la qual existeix molt poca documentació però que té un gran valor patrimonial i testimonial. La seva conservació i restauració enriqueix el coneixement de l’art desenvolupat en la comarca del Garraf i a la Catalunya barroca.

Aquest projecte ha estat impulsat pel Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que és el titular de bé, i finançat per l’església parroquial de Sant Pere de Ribes, el Bisbat de Sant Feliu i el Departament de Cultura.

El conjunt es trobava en un estat de conservació dolent a causa del mateix ús, ja que es treia en processó, la qual cosa ha provocat moltes pèrdues de suport i de capes de policromia i dauradura. La peça havia perdut diverses parts estructurals importants de la coronació, així com part de la lectura com a conjunt. A més, en una intervenció anterior, s’havia aplicat una gran quantitat de purpurina, que actualment estava oxidada i s’havien repintat les carnacions de la Mare de Déu i del Nen Jesús.

El CRBMC ha dut a terme una desinfecció i desinsectació a la cambra d’anòxia. Després ha fixat i consolidat la capa de preparació, la capa pictòrica i la dauradura.

Posteriorment, seguint els criteris de mínima intervenció i màxim respecte a l’obra, ha reintegrat volumètricament, solament en aquelles zones estrictament necessàries per l'equilibri estructural de l’arquitectura de la cadireta, per tal de garantir la seguretat d’aquelles zones més exposades i sensibles a rebre cops i amb pèrdua original de suport.

A continuació, el centre ha dut a terme una neteja de la capa superficial i la retirada de retocs, repintades i purpurines per arribar a les policromies i dauradures originals. Com a presentació final, s’ha envernissat la superfície pictòrica i s’han retocat les pèrdues i massilles aplicades amb diferents tècniques pictòriques, segons zones, colors i materials.

Per a la ubicació al seu lloc, el propietari ha fet construir una peanya expositiva de 80 x 120 x 120 cm per a la seva correcta exposició dins de l’església i s’han donat una sèrie de recomanacions de conservació preventiva.