El Museu Víctor Balaguer treu a la llum totes les obres barroques del Prado dipositades a Vilanova i la Geltrú

El Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú reivindica des d’aquest dijous la col•lecció d’obres que el Museu del Prado de Madrid va dipositar-li a finals del segle XIX. Coincidint amb el bicentenari de la institució de la capital espanyola, Vilanova ha inauguració una exposició especial que mostra una quarantena de pintures barroques de l’època coneguda com a Segle d’Or, la meitat dels quals habitualment estan resguardats per manca d’espai. ‘La presència del Prado. Episodis d’una història’ reuneix obres d'El Greco, Velázquez, Rivera, Murillo, Wildens i Snyders, entre altres grans noms de l’art barroc. La mostra es podrà visitar fins a l’octubre del 2019, i es preveu la publicació d’un catàleg històric durant el novembre.

“Amb el bicentenari del Prado sabíem que es parlaria del museu de Madrid arreu” explica la directora del Museu Víctor Balaguer, Mireia Rosich, que lamenta que “no és tant conegut que a Vilanova hi ha una gran quantitat de les seves obres des de fa més de 130 anys”. “Vam creure que era una ocasió idònia per posar de manifest l’entitat que té la nostra col•lecció”, afegeix, reivindicant la importància d’un dipòsit que habitualment s’exposa de manera parcial.

Durant els onze propers mesos, però, el museu ha reunit les obres que ja exposa a les sales permanents amb una vintena de quadres que manté resguardats per falta d’espai. En total, són 38 obres del Segle d’or repartides en poc més de dues sales, mentre s’aprofita l’exposició per posar en valor alguns quadres de la sala Pinacoteca, els quals són posteriors al barroc però es van incloure en la mateixa cessió del Prado. És el cas d’un gran quadre de Sorolla de 1884.

Víctor Balaguer, l’home influent

Mireia Rosich recorda que la primera de les obres del Prado va arribar a Vilanova el 1882, dos anys abans que inaugurés el Museu Víctor Balaguer. El motiu, explica, va ser la influència política que va tenir el propi Balaguer, “que va saber jugar molt bé les seves cartes” a l’hora de vestir un museu que s’havia proposat inaugurar com a projecte personal.

Així, senyala que el museu de Vilanova va obrir abans que el Museu de Belles Arts de Barcelona, i insisteix que va ser “insòlit” que ho fes amb una cinquantena d’obres provinents d’una institució tant important com el Prado. “El que era habitual era que els dipòsits es concedissin a museus provincials de ciutats com Sevilla, que tenia vincles amb artistes com Velàzquez” relata Mireia Rosich, tot recordant que a finals del segle XIX Vilanova tenia poc més de 12.000 habitants.

Aquella aposta personal de Balaguer, però, va convertir el museu vilanoví en un referent per a altres artistes. Segons apunta la directora de la institució, la pinacoteca amb obres provinents del Prado va ser una “gran carta de presentació” que va atraure pintors com Ramon Casas i Hermenegild Anglada i Camarasa, els quals van donar algunes de les seves obres per ser exposades a Vilanova. “Es va impulsar el Balaguer com a centre il•lustre”, celebra la directora.

El “sotrac” del robatori de 1981

Al llarg de més de 130 anys d’història del dipòsit del Prado a Vilanova, però, no tot han estat bons moments. Coincidint amb l’exposició que inaugura aquest dijous, el Museu Víctor Balaguer també recorda el “sotrac” que va suposar el robatori de 1981 per part d’una banda liderada per Erik el Belga. Rosich recorda que els lladres es van endur part de les obres que formaven el fons, fet que va provocar que el Museu del Prado decidís retirar la resta “com a mesura cautelar”.

Tot i l’ensurt, la investigació policial i científica va permetre recuperar tots els quadres. La directora relata com es va reclamar el retorn del dipòsit a Vilanova. “A través de les autoritats locals i del patronat del museu es va lluitar per retornar els quadres, però no va ser el mateix ni en quantitat ni en qualitat”, apunta, si bé destaca que es van preservar algunes obres de gran valor, com l’’Anunciació’ d'El Greco, que actualment forma part d’una exposició a Madrid.