Fins a 14 artistes, 36 hores i Picasso envaeixen el Garraf

L’art, la creativitat i l’aprenentatge en comú han estat els inquilins de la Masia de Ca l’Almirall de la Font durant el passat cap de setmana. Es tracta de la tercera edició d’una original iniciativa, fruit d’un intercanvi i un esperit artístic, entre un grup de pintors i pintores, coordinat per Xavi Miró Puig i el propietari de la Masia, Paul Christoforou, que consisteix en reunir durant un cap de setmana diferents artistes amb un repte: crear tres obres inspirades en una temàtica concreta amb un termini de 36 hores, gaudint d’un paisatge i un espai immillorable i un ambient “indescriptible de dedicació, atenció i aprenentatge”, afirmen els convidats.

En aquesta ocasió “ens havíem d’inspirar en Picasso, en la seva obra”, explica Miró Puig, que coordina el grup d’artistes. L’edició anterior (2016) va tractar sobre Dalí; i la primera (2011) va tractar sobre el paisatge i l’edificació de Ca l’Almirall de la Font.

La iniciativa, agosarada i valenta, representa la creació d’un espai inaudit de creativitat, que durant un dia i mig permet als artistes intercanviar estils i tècniques, doncs la diversitat és un dels principals atractius de la trobada. L’experimentació i posada en comú del llenguatge pictòric de cada artista enriqueix encara més el resultat i els àpats i les converses esdevenen veritables lliçons de color, forma, traç i perspectiva, al voltant d’una gran taula, o bé pels passadissos i sales de la Masia.

Cada artista escull el seu espai: una habitació, l’exterior, una petita o una gran sala i fins i tot un bany amb llum natural, “com les claraboies que utilitzava Caravaggio!”, exclama Jhon Naranjo, un dels artistes, de Sant Pere de Ribes, que hi participa per primera vegada. En el reportatge fotogràfic es poden veure tots els espais i les tècniques de cada artista.

Xavi Miró Puig, Gustavo Bejarano, Antoni Gázquez Arcas, Sally Wilson i Laura Borràs, membres del grups d’artistes La Mesa Negra de Sant Pere de Ribes, hi participen per segona vegada, excepte Wilson, que s’ha incorporant enguany, com Naranjo. I entre la resta d’artistes hi ha Albert Llobet i Viviana Guasch, de Vilanova i la Geltrú; Yolanda Martínez de Sant Joan Despí; Carme Brines, Leo Altamirano i Montse Bosch, de Barcelona; Yolanda Pastor de Cervera i Iwona Flaszczyńska de Castelldefels. I a banda de les seves procedències, també una diversitat de nacionalitats, “que enriqueix encara més la trobada”, senyala Miró Puig.

Gairebé en tots els casos, l’experiència els ha portat a abandonar el seu estil, més figuratiu o més abstracte, per a inspirar-se en alguna de les obres o de les etapes de Picasso. El resultat és una pluralitat d’obres originals, potser inspirades en algun detall, o en el color o en alguna forma de l’obra picassiana. Perquè sobretot són obres que evoquen la diversitat del grup i el detall per assolir un aprenentatge que “en soledat, dins del taller, és més difícil d’aconseguir” afirmen en grup. Un privilegi en forma de repte és el millor resum de l’experiència. El resultat són fins a 42 obres, tres per a cada artista, de les que una quedarà a la Masia i la resta es podran dur a casa. “Jo tinc clar que continuaré una sèrie amb aquesta temàtica, aquest paisatge... “ afegeix Albert Llobet. I pot semblar una gosadia, però seria tot un detall, que el fruit de tota aquesta màgia es pogués gaudir exposat en algun racó, que esdevindria també privilegiat. Alguna sala oberta?

Àlbum d'imatges