La coproducció catalana '4x4' explora a Sitges el debat argentí sobre "la por, la inseguretat i la violència"

"La por, la inseguretat i la violència". Les tres paraules impregnen la pel·lícula '4x4' dirigida per Mariano Cohn i protagonitzada per Peter Lanzani, que han presentat aquest divendres al 52è Festival de cinema de Sitges. El director ha dit que '4x4' es pot veure com un film de gènere i fantàstic a la vegada, però a Argentina el conflicte que s'hi mostra "està molt naturalitzat". Ha explicat que la pel·lícula està basada en un parell de casos reals de lladres que van entrar a robar cotxes i es van quedar atrapats a l'interior del vehicle. El film, amb producció catalana de la mà de The Mediapro Studio, juntament amb Televisión Abierta, participa a la secció a concurs Òrbita. La cinta es va estrenar a Argentina el passat mes d'abril.

Un luxós totterreny està aparcat en un barri como tants altres de la ciutat de Buenos Aires. Un jove entra al vehicle per robar-lo, però després d'agafar el seu botí intenta sortir del cotxe i no pot. El 4x4 es converteix en un cotxe blindat del que és impossible sortir-ne. En un atac d'histèria farà tot el possible per poder escapar, però està tancat. La situació dona un gir en el moment en el qual s'adona que el propietari del vehicle té un pla.

El director de la pel·lícula ha assenyalat que cap film a Argentina havia retratat un tema que es debat al país com és "la por, la inseguretat i la violència" i que havia sigut "tabú". Ha assegurat que és un tema que el representa i és molt recurrent a Argentina. De fet, ha explicat que la cinta va generar un fort debat a Argentina més enllà de la crítica cinematogràfica, ja que una part del públic els acusava per fer un film de dretes i l'altra, que era d'esquerres. Mariano Cohn ha destacat que '4x4' necessita d'un espectador "actiu". De fet, ha admès que al film no s'han reprimit res de tocar el tema, sinó que han posat tota la carn a la graella i "aquest és un dels principals conflictes de la pel·lícula".

Cohn ha explicat que en l'Argentina anterior a Macri no s'hauria filmat la pel·lícula perquè toca un tema que el cinema argentí no s'havia animat a debatre ni a filmar. "De tan naturalitzat que està el tema ningú en va prendre distància ni es va preguntar perquè passava tot això. Té a veure més en la dècada anterior que en aquest període actual".

Per la seva part, l'actor Peter Lanzani ha explicat que el personatge comença sent un lladre i acaba mostrant totes les seves emocions i "qualsevol humà s'hi pot sentir identificat". Segons Lanzani, la premissa arrenca quan el lladre es queda tancat al cotxe sense menjar ni beure. "Va ser un rodatge molt intens, però vam treballant i trobant la pel·lícula i el personatge".