La coproducció catalana 'El hoyo' reflexiona sobre la solidaritat i l'egoisme en el món actual

La solidaritat, l'egoisme, la ideologia, la riquesa i la pobresa o la falta d'empatia en la societat actual són alguns dels temes de fons que impregnen la claustrofòbica 'El hoyo', una coproducció catalana dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia i protagonitzada per Iván Massagué, Antonia San Juan i Zorion Eguileor. En declaracions a l'ACN, l'actor català Iván Massagué assenyala que és una pel·lícula de cinema fantàstic que situa el públic en "un espai irreal però que representa la humanitat actual". És un film, detalla, que reflexiona sobre "la pobresa i la riquesa, sobre la religió, el capitalisme, la ideologia i l'egoisme de la gent". El film que competeix a la Secció Oficial del Festival de cinema de Sitges i hi arriba després de guanyar el People's Choice Midnight Madness Award al Festival Internacional de Cinema de Toronto.

La pel·lícula situa desenes de persones en un clot que està dividit en diverses plantes. En cadascun d'aquests nivells, el nombre dels quals es desconeix, hi ha només dues persones. Cada mes, aquestes persones canvien de nivell, i no és el mateix estar a la primera planta que a la vuitantena, ja que és menys el menjar que els toca en els nivell inferiors.

Iván Massagué explica que l'arrencada de la pel·lícula era el més complicat perquè el seu personatge desperta dins d'aquest clot, en el qual hi ha més d'un centenar de plantes. El seu personatge decideix entrar-hi perquè li van prometre que si ho feia li donarien un títol al final de la seva estada. Tot i això, amb el pas del temps, el personatge anirà prenent consciència del significat d'estar al clot i de les seves horribles conseqüències. Massagué admet que va passar molta gana durant el rodatge i es va aprimar uns 12 quilos en sis setmanes.

El director no pretenia donar lliçons amb aquesta pel·lícula, ni fer una crítica en contra dels rics ni dels països de l'anomenat primer món "ni donar respostes ni fer sermons. És una pel·lícula que enfronta l'espectador amb els límits de la seva pròpia solidaritat". 'El hoyo' proposa preguntes sobre què faria l'espectador en la mateixa situació en què es troben els personatges. Uns personatges que volen sobreviure.

Galder Gaztelu-Urrutia creu que el cinema de gènere és una "eina" per tractar temes socials, de molta actualitat i molt profunds. A 'El hoyo', ha dit, "la part social hi és molt present". El director explica que aquesta ha estat una de les dificultats, ja que han volgut compaginar un missatge social amb un film entretingut. Galder Gaztelu-Urrutia l'ha definit com "un thriller de ciència ficció amb missatge".

Violència

'El hoyo' té tocs d'una violència extrema. El director diu que la pel·lícula evoluciona des de la comèdia "surrealista" a un film d'acció i més de terror, ciència ficció i gore. "És l'evolució lògica perquè funcionés i mantingués la metàfora del que és el món avui en dia". Galder Gaztelu-Urrutia explica que hi havia moments en el procés que li deien que la pel·lícula estava sent molt violenta, però ell creu que la violència no es podia negar ni s'havia d'amagar. "Quan les coses t'afecten personalment els desenllaços són inevitables que siguin així".