Aquesta música es toca així!

Ja feia temps que Montse Rios, l'excel·lent pianista vilafranquina, en parlava: estava preparant un CD amb música de compositors catalans (i també alguna compositora), però la cosa s'estava coent a foc lent. El disc finalment ha vist la llum i avui mateix m'ha arribat a les mans. Tenia pinta de ser un més de tants intents lloables de recuperar la nostra música oblidada, un treball musicològic per a experts... i ha resultat ser el millor CD de música de piano que he sentit en molt de temps. Els que em coneixeu sabeu que en sento molta de música i que fins i tot, de tant en tant, m'encarreguen d'escriure els comentaris per als llibrets que acompanyen els CDs, així que, pel meu equip de música, en passen moltes de gravacions, us ho asseguro. Aquest disc del que us parlo és un autèntic regal.

Montse Rios ha tret la pols a 11 obres absolutament desconegudes i ens les ha servit amb un bon gust i un mestratge per sobre del comú. Les ha tocat amb sinceritat, donant a la seva interpretació una lectura que va molt més enllà de la voluntat de fer-nos conèixer aquestes notes que restaven als calaixos. Ens les ha volgut mostrar, però també ens ha volgut ensenyar com es toquen. La seva interpretació és fruit de l'estudi profund d'allò que toca, no pas de la improvisació o de la lectura superficial. Sembla que vulgui dir: "M'he passat anys buscant, triant i remenant partitures que no li importaven a ningú i, ara que us les ofereixo, també ho faig amb una proposta molt clara: es toquen així!"

Al disc hi ha de tot: des de música de saló (quin bon gust el "valset" de Joan Baptista Pujol!) fins a obres profundes i de gran volada (la meva preferida, la de Joaquim Nin) i d'altres més romàntiques (com la que obre el CD, un preciós nocturn d'Antoni Nicolau) passant fins i tot per un estudi (el de Pere Tintorer) que podria haver signat qualsevol dels grans pianistes romàntics que apareixen a tots els llibres d'història.

El treball de Montse Rios respira un alè de bellesa des del primer compàs. També hi ha virtuosisme, i energia, i voluntat de posar-nos davant del nas un patrimoni que mai hauria d'haver estat oblidat. Però sobretot el que hi ha és bellesa: és un disc preciós, carregat de lirisme, de bon gust, de melodies llargues, plàcides i màgiques. Escoltant-lo fa que ens preguntem constantment: "Qui són aquests autors? D'on han sortit?". I si algú s'ha preguntat mai perquè l'Escola de Música de Vilafranca es diu "Dolors Calvet", escoltar l'última obra d'aquest CD és una bona manera de descobrir-ho. Montse Rios, per cert, és professora d'aquesta escola i l'esmentada Dolors Calvet va ser professora de la seva mare! El cercle queda tancat.

De les 11 obres del disc la que més m'ha atrapat ha estat la de Joaquim Nin i Castellanos, un dels grans pianistes, compositors i pedagogs que ha donat casa nostra. Va néixer a La Havana, de pare català i mare cubana, però abans de complir l'any la familia ja s'havia instal·lat a Barcelona. Va participar en les festes modernistes de Sitges (amb Enric Morera, Santiago Russiñol i companyia) i després va marxar a estudiar a París. Va treballar a Brusel·les, a França i a Cuba i va gaudir d'una reputació extraordinària. L'obra que ha enregistrat Montse Rios es titula "Missatge a Debussy" i és una petita joia. És una fantasia, quasi una improvisació, plena d'arabescos que remet a l'obra que Debussy va regalar a Manuel de Falla titulada "La puerta del vino", en referència a una de les portes de la Alhambra de Granada. Nin juga amb ritmes i harmonies sorprenents i Montse Rios sap treure'n tot el suc amb moment enèrgics i d'altres de dolços i introspectius. Una mostra perfecta de l'exigència amb què s'ha treballt en aquest CD. El responsable tècnic ha estat David Casamitjana: paraules majors. Felicitem-nos per tenir al país gent capaç de dur a bon port una iniciativa com aquesta i fer-ho amb un resultat brillant.