La Generalitat delimita els entorns de protecció del castell de Mediona

El Govern ha aprovat delimitar sengles entorns de protecció del castells de Mediona, a l’Alt Penedès, i del castell de Castellterçol, al Moianès, tots dos declarats Béns Cultural d’Interès Nacional, en virtut de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

La definició d’un entorn de protecció al voltant d’aquests monuments es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles. Amb la mesura, es vol evitar que l’alteració de l’espai que dona suport ambiental als béns pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi d’aquests monuments històrics. Per això, entre altres aspectes, es vetllarà per a la visualització correcta del bé i per a la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant dels béns que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

En tots dos casos, es tracta d’edificis que poden ser admirats des de molts indrets al seu voltant. En ambdós casos, la delimitació de l’entorn de protecció inclou el subsòl dels monuments com a objecte a preservar.

En el cas del castell de Castellterçol, la relació que actualment té el castell amb el seu voltant natural fa que l’entorn de protecció abasti les finques i parcel·les que hi ha més a la vora, de manera que queda justificada la delimitació d’una àrea de protecció que preserva l’harmonia del monument amb el paisatge. En concret, l’entorn de protecció, a la banda oest, inclou les finques entre el camí del Ricard i el monument, pel fet que al llarg del camí es percep el castell conjuntament amb els prats i arbrats que fan de basament al monument. Aquests prats són, per tant, indissociables de la panoràmica i de la perspectiva del castell. D'altra banda, l'afectació sobre les construccions i la seguretat física que poden comportar les actuacions al subsòl justifiquen, per si mateixes, la necessitat del control administratiu previ i la seva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions.

En el cas del castell de Mediona, la relació que actualment té l’edifici amb el seu voltant, majoritàriament espais naturals protegits segons el planejament d’ordenació urbanístic del municipi, fa que l’entorn de protecció es limiti als espais naturals més propers, de manera que queda justificada la delimitació d’una àrea de protecció que preserva l’harmonia del monument amb el paisatge. 

La topografia és determinant en aquest cas i l’entorn s’ha adaptat a tant a aquesta com a les referències cadastrals i inclou un seguit de parcel·les que afecten la visió del monument, ja que generen visuals conjuntes. En aquest sentit, l’entorn de protecció permetrà controlar les intervencions urbanístiques, d’edificació o possibles actuacions futures en aquests espais naturals que conformen el basament paisatgístic del castell. L’entorn ressegueix la topografia natural del paisatge on està ubicat el castell, al cim d’una llenca envoltada per unes valls molt pronunciades i barrancs.

Pel que fa al subsòl de l'entorn, cal controlar les intervencions que s'hi produeixin tant des de la vessant arqueològica, en relació amb possibles troballes relacionades amb el bé, com des de la vessant documental, per la informació històrica que puguin aportar. D'altra banda, l'afectació sobre les construccions i la seguretat física que poden comportar les actuacions al subsòl justifiquen, per si mateixes, la necessitat del control administratiu previ i la seva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions.