100 coses de clàssica per començar l'any

David Puertas, el reconegut divulgador musical, presenta "100 coses que has de saber de la música clàssica" (Cossetània Edicions), un llibre dedicat a explicar tot allò que volem saber de la música clàssica i mai no hem gosat preguntar. Però, tal com assegura ell mateix: "Se'n pot parlar molt, de música, però el més gratificant és escoltar-ne".

David Puertas Esteve és músic, escriptor i conferenciant, però sobretot és professor de música. Als seus alumnes de l'Ins Can Puig de Sant Pere de Ribes els explica mil i una històries musicals, des del cant gregorià fins la música pop més actual passant per la música d'arrel tradicional, el jazz o el cant coral. I la particularitat d'aquest professor és que acostuma a relacionar els contingts de la matèria amb les seves pròpies vivències en el món de la música, que són moltes i diverses. Fruit d'aquesta llarga experiència, que inclou projectes amb les institucions musicals més rellevants del país, neix aquest nou llibre, després de la novel·la "El pianista cec" (Pagès Editors)  publicada l'estiu passat.

David Puertas parla de la música clàssica com qui parla del temps, de les fruites de temporada o de l’escola dels nens. Té l'habilitat de tractar la música com una cosa normal, recordar-nos que és per a tothom i que no cal ser un expert per a disfrutar-la. Ens recorda també que la clàssica ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per a remoure’ns.

Es tracta d'un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que dona resposta a preguntes que sempre ens hem fet. Al llarg de les seves pàgines hi apareixen noms com Bach, Mozart o Pau Casals, músics que ja sabien que la música és el camí més ràpid per impactar en les emocions. També parla de les millors obres dels darrers 500 anys per confirmar que el secret segueix vigent: per què algunes obres esdevenen immortals? La presentació als lectors serà el dia 28 de gener a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes a les 18'30h.

- Any nou i llibre nou. Tornes a la divulgació després d'haver tastat la ficció?

Sí, aquest és un llibre més semblant als que ja havia fet anteriorment, un llibre divulgatiu que explica diferents aspectes de la música clàssica. L'últim que vaig presentar, a l'estiu del 2019, va ser una novel·la. Com a autor de ficció també vaig disfrutar molt, però amb aquestes "100 coses de la clàssica" torno plenament a la divulgació musical. De fet, també amb Cossetània Edicions i amb l'ajut de Jaume Radigales, fa tres anys vaig publicar "100 coses que has de saber de l'òpera".

- El llibre porta un subtítol simpàtic: "Una guia infal·lible per saber quan s'ha d'aplaudir".

Volia que s'entengués que és un llibre per a tots els públics i que vol fer perdre la por a la clàssica. Hi ha molta gent que creu que per anar a un concert s'han de tenir coneixements previs, o que cal  formar part d'un club selecte. I no és així, ni molt menys: la música clàssica és per a tothom i val la pena fer el pas de descobrir-la. El gag d'aplaudir fora de lloc és recorrent en els concerts, però només és un gag. La importància que té dintre del món de la clàssica és mínima, però als que no van habitualment a concert els preocupa massa, i per això resulta divertit. És com el sorollet del paper de caramel o la tos entre els moviments d'una simfonia: gags clàssics dintre de la clàssica!

- Podries dir en quatre paraules què hi expliques al llibre?

Una mica de tot: des de les principals obres i compositors a qüestions molt pràctiques referides als instruments, als auditoris, al preu de les entrades, als rituals de sortida dels artistes, el naixement del piano, la defunció i ressurrecció de les violes de gamba i els clavicèmbals... 100 coses de la clàssica que en podien haver estat 200.

- I aquesta "propina" que hi ha al final amb 100 audicions musicals?

Proposo una audició per a cada capítol i aquí és on realment es veu que, en la música clàssica, es pot trobar de tot: des de preludis per a piano sol que duren dos minuts fins a simfonies per a gran orquestra que duren una hora. És una idea que va sorgir arrel del meu anterior llibre "100 coses de l'òpera": molta gent em va dir que, després de llegir-ne algún capítol, els entraven ganes d'escoltar la música a la qual es feia referència. Aquest cop ho he incorporat: per a cada capítol proposo una audició musical que es pot trobar fàcilment per internet.

- He vist el video de promoció al youtube i és trepidant!

Sí, he agafat gairebé 100 fotografies de dotzenes de projectes musicals ben diversos en els que he participat en aquests darrers anys. Volia ensenyar que la música clàssica és molt variada i que, al capdavall, cadascú ha de triar la que més li agradi. Hi ha fotografies de concerts en els que he participat amb l'OBC a l'Auditori de Barcelona, amb les orquestres de Vilanova, Granollers, Reus, Andorra, Sant Cugat, amb la Cobla Maricel de Sitges, amb músics ben diversos com Albert Guinovart, Xavier Pagès, Josep Vila, Montse Ríos, Meritxell Tarragó, Alba Carmona, Marc Galindo, Albert Gumí, els meus germans i els meus fills (que també són músics)... Tots ells m'han ensenyat diferents coses de la música i per això n'he pogut explicar 100 al llibre.

- Dius que la música, al capdavall, s'ha fet per ser escoltada.

És clar! Però llegir sobre música també forma part del joc. Cada cop que descobreixes coses noves sobre una obra, per exemple, sobre "Les quatre estacions" de Vivaldi, et venen ganes de tornar a escoltar-la i descobrir-ne detalls que t'havien passat per alt. Quan saps que Vivaldi va escriure aquella obra per a una orquestra de noies, o que els manuscrits van viatjar des de Venècia a Holanda, o que en alguns compassos s'hi amaga el cant de la cadernera, de la puput i de la tórtora, o que la major part de la seva música va estar amagada durant molts anys, aleshores Vivaldi se't fa més interessant i vols tornar a escoltar-lo. Faig llibres per explicar totes aquestes coses i que, quan tornis a posar el CD de "Les quatre estacions", encara et sigui més gratificant escoltar-lo.

Oriol M. Roig, periodista