Figueres ret homenatge a la mestra de Torrelavit Dolors Purcallas, represaliada pel franquisme

L’alcalde de Torrelavit, Manuel Raventós, l’historiador local Pere Rovira, i la directora de l’escola J.J. Ràfols de Torrelavit, Lola Fernández, van participar diumenge en l’acte d’homenatge que el Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà va fer a Dolors Purcallas, la mestra de Torrelavit que, després de la guerra civil, va ser apartada de la seva professió per haver-se negat a casar-se amb un cacic del poble.

En l’acte celebrat al Museu del Joguet, coincidint amb el 110 aniversari del naixement de Purcallas a la capital de l’Alt Empordà, Manuel Raventós va reconèixer el paper cabdal d’aquesta mestra i el deure de reparació que la societat té envers ella i totes aquelles persones que en defensa de la seva dignitat s’han vist obligades a trencar amb les normes socials: “com a societat tenim un deute pendent amb totes les Dolors Purcallas que hem deixat en l’oblit”. Raventós va assegurar que el govern local es fa seva aquesta lluita contra les desigualtats, recordant que el passat mes de desembre Torrelavit es va declarar municipi feminista, i va lloar la tasta de tots aquells que treballen en la innovació pedagògica, i la igualtat social.

En l’acte també hi van participar l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, l’historiador del Masnou Joan Muray i el pedagog David Pujol, juntament amb alguns familiars de la mestra. Després, tots els assistents van visitar la placa que s’ha instal·lat en la seva memòria a la façana de l’escola pública Josep Pallach, on es pot llegir el lema: “En reparació de la memòria històrica i reconeixement a la tasca docent i dignitat personal de Dolors Purcallas i Sierra”. Aquesta placa se suma al monòlit que hi ha a l’escola J.J. Ràfols de Torrelavit en memòria d’aquesta mestra que en el seu pas pel Penedès va ser un referent da innovació metodològica en l’ensenyament a les escoles catalanes dels anys 30.

Purcallas va haver d’abandonar Torrelavit l’any 1939 i va viure apartada de les escoles tota la seva vida. Va morir, amb 84 anys, l’any 1994, al Masnou. Va ser precisament, buidant l’habitatge on havia viscut els últims anys quan es va trobar una llibreta on va escriure les seves memòries i que va servir per reconstruir el seu recorregut i aprofundir en la recerca del seu llegat.