Txell Feixas: "El feminisme al món àrab parteix de la supervivència més que de la consciència"

La periodista Txell Feixas (Mediona, 1979), corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Pròxim Orient, ha publicat el volum 'Dones valentes' (Ara Llibres), un recull d'històries de dones que estan canviant el futur de la zona. Un llibre que busca "trencar els estereotips" de la figura femenina, massa sovint, associada "al vel, la submissió o a la poca formació". "Darrere s'hi amaguen dones empoderades, no sempre velades, supervivents i formades", assegura en una entrevista a l'ACN, en la qual reivindica evitar les "adjectivacions". En aquest sentit, Feixas reflexiona sobre el feminisme al món àrab com una qüestió més "de supervivència que de consciència" amb protagonistes que li han regalat "el més íntim en situacions extremes".

Dones per les quals "cada dia és un 8-M", des de la "supervivència" davant una realitat que, habitualment, "les aixafa i, en el pitjor dels casos, les mata". Per tot això, Feixas ordena les experiències acumulades durant quatre anys, en què conclou que no es pot "simplificar" la realitat.

Segons la periodista, amb les revoltes de les primaveres àrabs, les revolucions al Líban i els últims 8-M, la dona "ha dit prou" no només al sistema polític del moment sinó també al sistema patriarcal, impulsant una revolució al carrer i a la llar.

Feixas, però, reivindica el coneixement com a "empoderament" i deixa clar que el llibre no busca minimitzar la lluita feminista als països occidentals sinó reivindicar el feminisme "arreu". Un llibre que creu que "fa mal de llegir" però "cura" perquè porta el lector fins a les "baixeses més humanes" però amb un punt d'esperança.

La dificultat d'aproximar-se a la realitat

La corresponsal de la ràdio i la televisió pública afirma que les dones tenen una manera "molt diferent d'explicar la seva realitat". En aquest sentit, recalca que, a diferència dels homes, narren la regió, els processos de pau, les guerres i els conflictes amb "paraules, emocions, silencis" i no "a través política", com ho acostumen a fer els homes.

"No es posen darrera d'un moment històric o s'erigeixen com heroïnes, és la resiliència el què les fa protagonistes, sense voler ser-ho", precisa. Precisament l'aproximació a les històries d'aquestes dones és la lliçó "més difícil" que ha adquirit des que treballa al Pròxim Orient.