Sitges homenatjarà la figura de Ricard Salvat en el marc del 10è aniversari de la seva mort

El Grup d’Estudis Sitgetans i el Casino Prado Suburense amb la col·laboració de la Fundació Ricard Salvat i l’Ajuntament de Sitges, organitzen un homenatge a la figura de Ricard Salvat coincidint amb el desè aniversari de la seva mort. La commemoració se celebrarà els dies 14, 21 i 29 de març al Casino  Prado Suburense i pretén reivindicar la trajectòria d’aquest director teatral i professor que va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977 i 1986) convertint-lo en el certamen escènic més important de Catalunya de la segona meitat del segle XX. La historiadora de l’art sitgetana, Beli Artigas, és la comissària dels actes programats amb el títol ‘Cicle Salvat-Sitges, un tàndem teatral’, que posa en valor un dels noms clau de la història del teatre contemporani.

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, assegura que el desaparegut Festival Internacional de teatre de Sitges va posar Sitges en l’epicentre escènic de Catalunya on es va poder gaudir del naixement i la consolidació de companyies teatrals com La Fura dels Baus, Tricicle o la pròpia Cubana. Avui dia encara hi ha molta gent de Sitges  i de fora, que recorda amb nostàlgia aquell festival i això va ser gràcies a la seva direcció que va obrir espais escènics de la vila més enllà dels teatres convencionals”. Per a Xavier Salmerón, “l’actual govern de l’Ajuntament vol potenciar una programació professional estable de teatre i que aquesta sigui assequible, portant nou talent però també companyies de teatre potents. Si aconseguim crear un públic fidel no descartem impulsar un festival o mostra teatral a mitjà termini.

Segons la comissària de la commemoració a Sitges, Beli Artigas, existeixen tres moments històrics per al teatre europeu que van suposar un revulsiu cultural, i els tres tenen el Casino Prado de Sitges com a escenari principal. El primer el devem a Santiago Rusiñol, que durant la festa modernista de 1893 va promoure la representació al Prado de "La Intrusa", obra del dramaturg belga Maurice Materlink, principal representant del teatre simbolista; després va ser Artur Carbonell i Carbonell, que va tenir la valentia de dirigir ’"Orfeu", de l’escriptor i cineasta Jean Cocteau, obra d'avantguarda que també es va estrenar al Casino Prado entre dures crítiques i incomprensió. Finalment,  Ricard Salvat, que, segons explica Beli Artigas, amb la seva mirada àmplia i generosa, va programar obres de teatre experimental, muntatges trencadors arribats d'arreu del món, sense oblidar-se del teatre més local, als quals no va dubtar en donar el suport necessari per a que aquests poguessin representar els seus projectes a Sitges. Des del Gall Groc, germen de la Cubana, amb obres com ‘El guernika’ de Fernando Arrabal, que es va poder veure l'any 1979 a l'Escorxador, fins a La Fura del Baus o El Tricicle, espectacles que són encara molt recordats pels que els van poder gaudir en directe. 

La programació arrencarà dissabte 14 de març a les 19.00 hores amb la inauguració de la commemoració que inclourà la presentació d’una petita mostra amb documentació, fotografies i records sobre els seus anys com a director del Festival Internacional de Teatre de Sitges. La comissària de la commemoració, Beli Artigas, farà una xerrada per tractar la relació de Ricard Salvat, Sitges, el Teatre i el pintor Armand Cardona Torrandell. L’amistat entre Salvat i Cardona Torrandell va donar com a resultat artístic l’escenografia d’obres representades al Festival Internacional de Teatre de Sitges.  
  
La commemoració, que té com a objectiu principal reconèixer la gran feina que va fer Ricard Salvat durant tots els anys que va estar al capdavant del Festival de Teatre, continuarà dissabte, 21 de març, a les 19.00 hores amb la conferència que pronunciarà Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), sobre la importància de Ricard Salvat en la història del teatre.  
 
L’homenatge es clourà el diumenge 29 de març a les 12.30 hores amb la lectura de fragments de ‘Ronda de Mort a Sinera’ de Salvador Espriu a càrrec dels actors Carme Sansa i Enric Major, i de textos del mateix Ricard Salvat a càrrec de Mercè Comes.

RICARD SALVAT, referent del teatre contemporani

Ricard Salvat  (1934 Tortosa- 2009 Barcelona) forma part de la història del teatre contemporani. Va desenvolupar una llarga trajectòria professional en diferents àmbits com director teatral, escriptor, professor, doctor en filosofia, dramaturg i també va ser director del Festival Internacional de Teatre de Sitges entre els anys 1977 i 1986.

El Festival Teatre de Sitges va néixer l'any 1967 en plena dictadura franquista, començant un intens camí que el portaria a reconvertir-se en Festival Internacional l'any 1979, tres anys després que Ricard Salvat fos nomenat director de l'esdeveniment. El certamen va agafar volada coincidint amb la seva direcció perquè Salvat programava teatre català, castellà i estranger. Durant 10 dies Ricard Salvat programava gairebé 50 espectacles a través dels quals estimulava la producció local i també, oferia la possibilitat de veure espectacles internacionals amb companyies de Mèxic, Veneçuela, Xile, Noruega, Polònia i Hongria.
 
La figura de Ricard Salvat és molt recordada sobretot per ser considerat un dels renovadors de l’escena catalana pels seus espectacles creats a partir de textos de Salvador Espriu com ‘Ronda de mort a Sinera’ (1965). També va dirigir muntatges com ‘L’auca del senyor Esteve’ de Santiago Rusiñol; ‘La bona persona de Sezuan’; ‘Primera història d’Esther’ de Salvador Espriu; ‘The Taming of the Shrew’ de W.Shakespeare (1990); ‘Un dia. Mirall trencat’ (2008), sobre la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i l’òpera ‘Tannhäuser’ de R. Wagner al Liceu (1987), entre d’altres. Va escriure assaig i  les obres teatrals Nord enllà (1965) i Salvat-Papasseit i la seva època (1981), entre d’altres. Alhora també va destacar en altres facetes com impulsor del teatre escolar a Sitges i el teatre universitari.
 
El tortosí Ricard Salvat va obtenir diversos reconeixements l’any 1959 va guanyar el premi Joanot Martorell (actualment premi Sant Jordi) amb la novel·la Animals destructors de lleis, l’any 1966 va ser distingit amb la Creu Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Cultura de Teatre (1999) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2003), entre d’altres.