Silvia Aparicio: “L’autoedició es pot fer si algú t’acompanya”

Silvia Aparicio escriu relats en confinament aquests dies. La seva segona novel·la Lo que no se cuenta recull una successió d’històries, amb protagonistes femenines, en què trenca el tabú del sexe i sobretot fa una crida a l’empoderament.

L’autora cubellenca va optar per l’autoedició, “una mica perquè t’ho recomanen i una altra mica perquè no hi gaire alternativa pels autors que no són mediàtics o de marca”.  L’experiència completa d’escriure és publicar. L’escriptura vol ser llegida. La lectura és la culminació d’una obra, que neix de la inspiració i el treball de la seva autora per a ser compartida.

L’experiència, no sense dificultats, ha estat un esclat de col·laboracions, com la fotògrafa Marga Serra i l’Ana Aparicio, germana de l’autora. Des de la plataforma Amazon es pot aconseguir una publicació sincera, nascuda de les experiències col·lectives i culminades en una explosió de reconeixement i creixement personal. No és una novel·la eròtica, però el sexe és un fil conductor. Trencant estereotips i sobretot, silencis.