Vilanova ret homenatge a les persones deportades i mortes als camps de concentració i a les víctimes del nazisme

El govern de l'Estat espanyol va instaurar el 5 de maig com el Dia nacional d'homenatge als deportats i deportades, a les persones assassinades, i a totes les víctimes del nazisme. Una jornada que coincideix amb la data de l'alliberament de Mauthausen, el camp on hi hagué més internats republicans espanyols. Amb motiu del dia 5 de maig, Vilanova i la Geltrú ret homenatge a les persones deportades i mortes als camps de concentració i a totes les víctimes de l'Estat espanyol del nazisme, i celebra el 75è aniversari de l'alliberament dels camps nazis. L'Ajuntament ha elaborat un manifest per commemorar el 75è aniversari de l'alliberament dels camps nazis

El regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga, ha lamentat que aquest any, la crisi mundial de la Covid19 hagi impedit poder fer els homenatges als deportats als carrers i les places, davant els monuments o les stolpersteine o llambordes de la memòria que molts municipis ja tenen instal·lades, “però persistirem perquè la seva memòria i el seu exemple perdurin i amb la implicació de tots els estaments: institucionals, educatius i de la ciutadania, aconseguirem fer del nostre territori un espai de llibertat i solidaritat, i lliure de feixisme”. Garriga ha recordat que cal construir un món basat en els valors republicans, el món que somniaven els lluitadors antifeixistes després de l'alliberament dels camps: “Avui més que mai, davant la situació mundial, amb els perills del col·lapse social i ambiental, el creixement de l'extrema dreta i les desigualtats, cal reivindicar l'esperit dels deportats. Ara més que mai cal recordar que vam ser, som i serem antifeixistes”.

Vilanova i la Geltrú treballa des de fa anys per dignificar les víctimes de la deportació. El desembre de 2001 s'inaugurava el monument a les víctimes de la deportació als camps nazis nascudes o residents en aquest municipi, rescatant-les del silenci que havien patit  durant anys, i visualitzant una realitat històrica que havia quedat oculta. Al peu del monument, dissenyat per Andreu Alfaro, s'hi van inscriure els noms dels deportats als camps.