Una exposició recorda el projecte frustrat del Vendrell per acollir la Fundació Miró

Fa més de 50 anys, el Vendrell va ser a un pas de convertir-se en seu de la Fundació Miró. La magnitud econòmica del projecte i una alternativa més ambiciosa a Barcelona, però, van frustrar la iniciativa. Ara, aquell projecte protagonitza l'exposició que s'acaba d'inaugurar a la Fundació Apel·les Fenosa. A través de nombrosos manuscrits, fotografies i records, el recorregut recorda l'amistat que tenien Apel·les Fenosa, Joan Miró i l'escriptor Joan Perucho, i que va ser l'arrel d'un projecte que mai va arribar a desenvolupar-se malgrat era "del tot plausible", destaquen els responsables de la mostra. L'exposició, inclosa als actes de l'Any Perucho i de la Capital de la Cultura Catalana, es podrà visitar fins el mes de febrer de l'any vinent.

'Perucho-Miró. La Fundació Miró al Vendrell?' fa un salt en el temps fins l'any 1967, moment en què Joan Perucho tenia una casa a Albinyana i mantenia un vincle estret amb el Vendrell i l'escultor Apel·les Fenosa. Una relació que va dur Perucho a proposar que la capital baixepenedesenca acollís un museu que albergués tot el llegat de Joan Miró, amic seu. Oferia així una alternativa a la idea que prèviament havia tingut l'alcalde Casimir Coll, que volia obrir un centre d'art contemporani com a reclam turístic. "Perucho li dona un gir per donar veu únicament a la col·lecció de Miró", recorda el comissari de la mostra, Josep Lluís Pascual.

Obrir la Fundació al Vendrell va ser una proposta que agafava forma mica en mica, fins el punt que Coll i Perucho es van traslladar a Palma, a Mallorca, per reunir-se amb Joan Miró. Tot i tenir l'aval del pintor, però, la iniciativa es va encallar en el moment que l'Ajuntament va calcular els diners que hi havia d'invertir. Tota una quimera que, al mateix temps, topava amb una alternativa per depositar el llegat de Miró a Barcelona, amb un projecte que impulsava el promotor artístic Joan Prats.

A nivell econòmic, Pascual assenyala que l'Ajuntament de Barcelona va acabar destinant 50 milions de pessetes a fer realitat la Fundació Miró. "Era un nivell de despesa molt superior a tot el pressupost municipal que tenia el Vendrell", lamenta Pascual. Pel que fa a l'alternativa de Prats, el comissari de l'exposició assumeix que el projecte barceloní a Montjuïc era més atractiu: "A Miró li horroritzava el concepte d'un museu convencional, i volia que la seva obra estigués en un lloc viu, on s'hi fessin manifestacions artístiques de tot tipus".

Tot el relat d'aquelles negociacions frustrades es pot recórrer i recordar ara a la Fundació Apel·les Fenosa amb una mostra que constata que el projecte de la Fundació Miró al Vendrell "va ser del tot plausible". Pascual insisteix que "en cap moment es van fer volar coloms" quan es va plantejar instaurar el llegat del pintor barceloní al Baix Penedès. "No era pas un projecte sense cap possibilitat ni fonaments", remarca.

Desenes de gravats, fotografies, quadres, escultures i altres elements artístics repassen aquell projecte i recorden l'amistat que unia Perucho i Miró, així com també el nexe amb Apel·les Fenosa, ja que l'escultor va ser determinant en el vincle que els seus companys van establir amb el Baix Penedès.

Pascual celebra que els actes de l'Any Perucho hagin estat el "pretext perfecte" per recuperar una història desconeguda per molts vendrellencs. Especialment, aplaudeix l'ocasió per donar a conèixer els vincles que l'escriptor i crític d'art tenia amb el Camp de Tarragona, així com l'oportunitat per difondre les seves obres. El relat d'aquell projecte frustrat quedarà també recollit en una publicació editada coincidint amb l'exposició.