Vilanova posa en valor la solidesa de l'obra i la transcendència de Robert Gerhard

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha presidit aquest dilluns al vespre l’acte central dels esdeveniments organitzats pel Departament de Cultura per commemorar l’Any Robert Gerhard 2020-2021. L’acte s’ha desenvolupat a l’Auditori Eduard Toldrà, de Vilanova i la Geltrú, i ha comptat amb l’actuació del Quartet Gerhard i de la Camerata Eduard Toldrà dirigida per Xavier Pagès-Corella. A causa de les restriccions causades de la situació de pandèmia, l’acte també ha pogut ser seguit en emissió simultània a través de canal de Youtube del Departament de Cultura.

En l’acte, la consellera ha destacat la importància de recordar trajectòries com les de Robert Gerhard ja que, tal com ha declarat “només un país que coneix i estima el seu patrimoni, en aquest cas, el musical, serà un país fort, articulat, cohesionat i culte”.

El Govern de la Generalitat va aprovar la commemoració oficial, l'any 2020, del cinquantenari de la mort del músic i compositor Robert Gerhard Ottenwaelder (Valls, 1896 – Cambridge, 1970), que coincideix, l'any 2021, amb el 125 anys del seu naixement. Aquest doble aniversari ha de servir per posar en valor una de les personalitats musicals més importants del segle XX a Catalunya i arreu del món.

El compositor Robert Gerhard és singular en molts aspectes, ja que la seva obra suposa la transició entre la música primerenca del segle XX i l’experimentació sonora a partir de la creació dodecatònica. Gerhard va ser un dels deixebles privilegiats d’Arnold Schönberg, de qui a més fou col·laborador i amic, cosa que el va portar la dècada dels anys 60 del segle passat a treballar amb l’experimentació electrònica.

L’obra Gerhard i la seva dimensió internacional

La solidesa de la seva obra i la transcendència de la seva evolució fan de Gerhard un dels compositors més importants del segle XX a Catalunya i d’arreu del món. També és destacable l’interès que va mostrar per la música catalana del segle XVIII –amb transcripcions d’obra d’Antoni Soler, Domènec Terradellas i Josep Pla– i la participació en la recerca entorn de la música tradicional catalana, que en alguns casos va incorporar a les seves composicions.

La commemoració de l’any Gerhard inclou tot un complet programa de propostes per aproximar-se a la seva trajectòria, la seva obra i a la seva vida i està comissariada per Edmon Colomer.  Els objectius de l’any són divulgar el llegat del compositor a través de la difusió i interpretació de les seves obres, l’incentiu a l’edició de partitures, edicions crítiques i nous enregistraments discogràfics i audiovisuals i la internacionalització de la seva figura i obra gràcies a exposicions com “Tot escoltant Gerhard: un Quixot amb noblesa d’esperit”, de la qual n’és comissari el musicòleg Oriol Pérez i Treviño, i que, després del seu pas per la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, ara és a la delegació del Govern davant de la Unió Europea a Brussel·les i anirà a Valls a principis de l’any vinent.

El cicle “Música i exili”

La commemoració de l’Any Gerhard també es relaciona amb la posada en marxa del projecte  “Música i exili”, el qual  dona visibilitat a un element comú en les  grans commemoracions de país s’han estat celebrant des de 2019 i fins a mitjans de 2021, i que no és altre que l’exili.

Per fer-ho, el programa recull i vertebra accions destinades a divulgar el llegat cultural, cívic i social diverses personalitats que són una referència pel seu compromís amb la defensa dels drets i de les llibertats col·lectives. Aquest programa és obert i, de moment recull, les figures de l’activista i música Teresa Rebull, de qui l’any 2019 es va recordar el centenari del seu naixement; del músic i director Pau Casals, home de pau i per a la pau, per damunt de tot, el qual va presentar l’any 1920 una orquestra que amb el seu nom va esdevenir tota una referència internacional; de l’esmentat compositor Robert Gerhard, músic imprescindible i d’una rellevància cabdal en la història de la música catalana del segle XX; del príncep dels poetes, Josep Carner, que moria a l’exili, a Brussel·les, l’any 1970, i de l’actiu i referent del món de l’escena catalana i internacional  Margarida Xirgu.