Càmping la Vall de Campmajor.
Gisela Andrès, Socpetit.cat |
Vilanova i la Geltrú
22-12-2020 18:08
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant “Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional.
Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dona aigua. Un cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l’àpat familiar.
Dit això, ens cal revisar i ressituar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.
Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc.
La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?
Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.
Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus…
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!- Albinyana
- Argençola
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- Bellprat
- Bellvei
- Bonastre
- Cabrera d'Anoia
- Calafell
- Canyelles
- Capellades
- Carme
- Castellet i la Gornal
- Castellolí
- Castellví de la Marca
- Copons
- Cubelles
- Cunit
- El Bruc
- El Montmell
- El Pla del Penedès
- El Vendrell
- Els Hostalets de Pierola
- Font-rubí
- Gelida
- Igualada
- Jorba
- La Bisbal del Penedès
- La Granada
- La Llacuna
- La Pobla de Claramunt
- La Torre de Claramunt
- L'Arboç
- Les Cabanyes
- Llorenç del Penedès
- Masllorenç
- Masquefa
- Mediona
- Montmaneu
- Òdena
- Olèrdola
- Olesa de Bonesvalls
- Olivella
- Orpí
- Pacs del Penedès
- Piera
- Pontons
- Puigdàlber
- Rubió
- Sant Cugat Sesgarrigues
- Sant Jaume dels Domenys
- Sant Llorenç d'Hortons
- Sant Martí de Tous
- Sant Martí Sarroca
- Sant Pere de Ribes
- Sant Pere de Riudebitlles
- Sant Quintí de Mediona
- Sant Sadurní d'Anoia
- Santa Fe del Penedès
- Santa Margarida de Montbui
- Santa Margarida i els Monjos
- Santa Maria de Miralles
- Santa Oliva
- Sitges
- Subirats
- Torrelavit
- Torrelles de Foix
- Vallbona d'Anoia
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova del Camí
- Vilanova i la Geltrú
- Vilobí del Penedès