La Masia Cabanyes obre de nou les portes a les visites amb millores realitzades a l’espai i col·leccions

El CIRMAC enceta el 2021 amb actuacions de millora del seu patrimoni arquitectònic i amb intervencions en conservació preventiva i restauració a dues peces de la col·lecció. La Masia d'en Cabanyes explica i mostra llegat de la família Cabanyes i enguany, en situació de pandèmia ha establert totes les mesures de seguretat per a poder realitzar la visita amb les garanties que ofereix un espai cultural, d’art, creativitat i memòria. Ara, d’acord amb els protocols de pandèmia, convida de manera especial als vilanovins i vilanovines que s’apropin a la casa-museu, on el patrimoni arquitectònic exterior ha estat rehabilitat, per descobrir les peces de la col·lecció restaurades, esperant que ben aviat ens puguin visitar d’altres punts del Garraf i del país.

La Masia d’en Cabanyes va ser construïda l’any 1798, i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014. L’atorgament de BCIN inclou la definició d’un entorn de protecció de la casa-museu, des l’edifici i el seu perímetre fins a la col·lecció i llegat de la família Cabanyes. És en aquest darrer sentit que, d’acord amb les línies d’ajut la Diputació de Barcelona s’han desenvolupat accions de millora, restauració i conservació en espais i elements ubicats dins aquest àmbit de protecció, tant del patrimoni arquitectònic i natural com de l’espai museístic i la col·lecció.

Les actuacions en l’àmbit de l’edifici i el seu entorn s’han centrat en la rehabilitació del jardí romàntic, la reconstrucció (parcial) del mur de l’accés des del camí Ral, la restauració de l’àmbit de l’escala exterior d’accés a la Masia i finalment millores en l’espai verd del bosquet.

El jardí romàntic, datat de la mateixa època de la construcció de la Masia i de gran importància dins el conjunt, es troba a la zona nord. Sobreelevat per unes escales de pedra i delimitat per murs de paredat amb xiprers i per una tanca vegetal en la part frontal,  el jardí és un espai íntim i captivador que convida a passejar-hi. El seu interior és simètric, amb quatre parterres situats al voltant d’una petita plaça i una font amb un estany decorada amb estalactites de gran atracció visual, situada al fons del jardí. La intervenció d’aquest espai, necessària pel procés de degradació que ha patit en els darrers anys, ha tingut per objectiu recuperar la vegetació i l’harmonia i esplendor original, i s’ha dut  terme a través de la renovació del conjunt vegetal i la rehabilitació de les estructures d’obra, permetent de nou la seva reintegració al circuit de la visita al museu.

Els murs d’accés a la Masia d’en Cabanyes presentaven un deteriorament general, pèrdues de terres i certes patologies que precisaven d’una intervenció. Per una banda, el mur que delimita la finca amb el camí Ral, on es troba la porta de fusta que dóna accés a la masia per la banda nord, es veia afectat en els seus fonaments de manera greu per les arrels d’un arbre.  Per l’altra, en l`àmbit de l’escala exterior s’ha millorat tot el conjunt, amb la rehabilitació i reparació dels graons de l’escala i dels murs contigus, la renovació del paviment del replà interior i la nova pavimentació de la part exterior de l’entrada, la zona d’acollida, que ha inclòs la instal·lació de il·luminació i senyalització.

Pel que fa la il·luminació, s’ha instal·lat nou enllumenat en aquells espais de la zona d’acollida que han estat rehabilitats, l’espai d’accés exterior i la zona de l’escala que dona accés a l’entrada principal, façana i museu, generant un doble efecte, per una banda la calidesa ambiental i per l’altra l’objectiu direccional.

Un altre dels projectes que s’ha dut a terme ha estat la implementació d’elements de senyalització, que s’han ubicat tant a l’interior de la casa museu com al seu perímetre i a les vies d’accés. En total s’han instal·lat onze elements, quatre senyalitzacions a les carreteres, tres tòtems informatius a l’exterior de l’edifici, quatre monòlits de senyalització interior i finalment dues lones de senyalització i informació vertical, que s’han ubicat a la zona de l’aparcament davant la porta d’entrada a la Masia. Aquesta darrera intervenció, juntament amb la pavimentació i la instal·lació d’enllumenat, ha dignificat el conjunt de l’accés a la Masia d’en Cabanyes. 

L’espai verd del bosquet, un referent en l’esbarjo i el lleure de la ciutat, inclòs a l’àrea de protecció BCIN de la Masia d’en Cabanyes, també s’ha intervingut, les actuacions de millora han consistit en l’adequació de les instal·lacions de serveis, l’arranjament de murs, la recuperació dels camins originals i la millora i substitució d’elements de mobiliari del parc.

Pel que fa a l’àmbit museístic, i de nou gràcies a l’ajut de la Diputació de Barcelona, s’han dut a terme dues intervencions de conservació preventiva en dues peces de la col·lecció, que es troben a la biblioteca de la Masia, per una banda la cadira de voyeur o de fumador, datada de mitjan segle XIX, i per l’altra el crani humà que forma part dels elements decoratius de l’estança. La primera intervenció s’ha dut a terme al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, i la segona al taller de la restauradora vilanovina Carmen Lara.

Entre el mobiliari de la col·lecció Cabanyes hi ha dues cadires de voyeur o de fumador, un tipus de cadira pròpia del segle XIX, concretament de l'època Elizabeth (ca. 1880). Aquestes cadires es fabricaven i s’utilitzaven sobretot a Holanda i Anglaterra, països que freqüentava Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), on  realitzava transaccions comercials i on adquirí part de la seva col·lecció. Les cadires, dites de fumador, de jugador o d’observador (“fumeuses”) nasqueren amb l’objectiu de ser emprades per veure les altres persones com juguen a cartes o similar, tenen un seient en forma de guitarra i un respatller lleugerament inclinat amb una zona plana encoixinada a la part superior, que permet recolzar-hi els braços i que acostuma a dur incorporat un compartiment secret per a guardar-hi els accessoris de fumar i una obertura per a les cendres.

Aquesta cadira en concret és entapissada amb un teixit de jacquard de fons verd amb decoracions florals i garlandes. La part inferior del respatller és decorada amb fusta tallada amb formes de volutes vegetals estilitzades i la part superior (recolzador) és entapissat amb el mateix teixit que el seient, d’on hi penja un tira de passamaneria. Fixada a la base del recolzador s’hi troba una etiqueta adhesiva amb el nom de “Lorenzo” escrit amb tinta. Amb tota probabilitat es tracta de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (1837-1878), fill de Josep Anton de Cabanyes, literat i artista que visqué a la Masia d’en Cabanyes i hereu de la col·lecció.

La cadira, que presentava un deteriorament derivat de varis factors (mediambientals, pas del temps, el ser una peça d’ús), precisava d’un tractament de conservació-restauració per tal d’estabilitzar i reforçar el teixit, per a continuar mantenint-la exposada.

Els treballs de conservació s’han basat en un criteri de mínima intervenció i màxim respecte per la seva integritat, aplicant tècniques actuals de conservació-restauració amb materials estables i compatibles amb les peces, per tal de garantir al màxim la seva durabilitat i reversibilitat.

El crani de la biblioteca és l’altra peça que ha estat restaurada, una intervenció motivada pel despreniment d’una part que ha estat reintegrada. En la mateixa intervenció s’ha aprofitat per a dur a terme una neteja química i mecànica de la superfície. Ambdues peces ja es troben de nou exposades a la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. 

Podeu descobrir el llegat de la família Cabanyes al CIRMAC, Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, obert al públic dissabtes i diumenges d’11 a 14 h, amb mesures de seguretat i salut. L’aforament és limitat i cal fer reserva prèvia a través de masiadencabanyes@ccgarraf.cat o a través del servei de guiatge, info@arccultural.cat, si és en cap de setmana.