Arqueologia

Un estudi científic demostra que els habitants de la Font de la Canya consumien llenties de varietats diferents

Un recent estudi ha aplicat la tècnica de la morfometria geomètrica a les llavors carbonitzades de llegums com les llenties, les faves i les guixes trobades al jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès

Un estudi científic demostra que els habitants de la Font de la Canya consumien llenties de varietats diferents. EIX

Un estudi científic demostra que els habitants de la Font de la Canya consumien llenties de varietats diferents. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un recent estudi publicat a la revista científica Vegetation History and Archaeobotany i liderat per l’arqueòleg Miguel Tarongi de la Universitat de Lleida, ha aplicat la tècnica de la morfometria geomètrica a les llavors carbonitzades de llegums com les llenties, les faves i les guixes trobades al jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.

Aquest estudi és pioner en aquest tipus d’anàlisis sobre llavors arqueològiques de la família de les lleguminoses, encara que ja s’havia utilitzat en altres espècies de cereals i de fruiters, com per exemple el raïm, amb resultats notables.

La morfometria geomètrica consisteix en convertir la forma d’una llavor en coeficients matemàtics per a poder aplicar anàlisis estadístics i compara les llavors entre elles d’una forma quantitativa. Per aconseguir-ho es fotografia i s’escaneja digitalment cada llavor des d’una o diverses perspectives. Posteriorment, mitjançant diferents programes informàtics es converteixen en coordenades (X i Y) i, finalment, en coeficients matemàtics. En el cas de les llegums de la Font de la Canya s’ha utilitzat el contorn de les llavors per aquest anàlisi, obtenint una determinada forma per a cada espècie.

Els resultats obtinguts son molt positius al comprovar l’eficiència d’aquests anàlisis per a identificar cada espècie de forma estadística i per a comprovar si existeixen diferències dins d’una mateixa espècie. Aquest darrer aspecte, ha permès comprovar que existeixen dos tipus diferents de llenties (Lens culinaris) a la Font de la Canya: un grup més petit i arrodonit i una altre de dimensions més grans. Aquesta dada podria suggerir un possible cultiu de varietats diferents, aspecte mai determinat abans en cap jaciment arqueològic.

Una altra possible hipòtesis podria estar relacionada amb la irrigació, atès que un grup de llavors podria procedir de cultius de regadiu i l’altre de cultius de secà. Per confirmar o desmentir aquesta darrera hipòtesis, s’està duent a terme un anàlisis d’isòtops estables que mesurarà l’aportació hídrica de cadascun dels grups de llavors.

Les lleguminoses tenen una funció molt important en el món de l’agricultura perquè el seu cultiu ajuda a mantenir la fertilitat del sòl, facilitant la rotació de cultius o guaret. Pel que fa a l’alimentació, les lleguminoses són riques en proteïnes i ajuden a equilibrar la dieta, arribant a substituir la carn quan aquesta escasseja. Les espècies documentades a la Font de la Canya són la llentia (Lens culinaris), la fava (Vicia faba), el pèsol (Pisum sativum), la guixa (Lathyrus sativus), la veça (Vicia sativa) i l’alfals (Medicago sp.).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local