El debut d'Enemic s'estrena amb contundència en la música i les lletres

L'actualitat demanava a crits un exèrcit sonor. La formació penedesenca Enemic arriba per dotar els escenaris (altaveus i auriculars) de la potència necessària per convèncer que la música continua sent el llenguatge de la protesta. Ho fan amb un primer treball d'estudi, enregistrat "de desconfinament en desconfinament", que ja està disponible en les principals plataformes digitals.

Joan Monsarro (guitarra i veu) i Àlex Suàrez (bateria) comparteixen l'ànima d'Enemic amb Albert Berches (guitarra i veu) i Arnau Martínez (baix). Sumen, a més, l'experiència de les diferents formacions d'on provenen (Revolta 21, Estramoni, Cru i Victòria) sempre dins del metal, amb sonoritats post-hardcore i bases punk-rock. Junts han actualitzat la seva sonoritat, respectant l'essència de les vibrants guitarres i la potència exponencial de la seva bateria, ara, amb més presència del baix. Un quartet instrumental bàsic, que sap esprémer la seva força sonora al servei de la causa. Motius els en sobren. La casuística acompanya.

"La blanca Europa ha perdut la moral, tenyint-se en un mar de sang [...] l'extrema dreta avança, no espera", així de contundent sona (sobre una base de metal transcendent de decibels) el primer tema del disc, Reviure. En un paisatge desolador, de fronteres inversemblants, Enemic situa en portada la desolació i la injustícia de les persones refugiades, de la immigració no desitjada, del dolor i una Europa inhòspita que rere el seu nom amaga qui pren les decisions.

La formació penedesenca fa un pas més enllà i en la protesta proposa "cantar als enemics i anomenar les coses pel seu nom". La repressió a la llibertat d'expressió, la crisi climàtica i una inútil cursa d'armament que no és capaç de vèncer un virus, posen de manifest el compromís d'Enemic amb una actualitat que clama ser escoltada fora dels discursos oficials.

El nom de la banda és tota una metàfora al servei de la ironia: ells són els amics d'un llenguatge universal que no té fronteres (o no les hauria de tenir) i els seus instruments no són armes sinó eines que ressonen per ser escoltades. Així queda palès en el conjunt del disc. Un treball enregistrat a Vilafranca del Penedès, produït per Thrashoo (Inadaptats) entre els mesos d'octubre i desembre, entre onades. El projecte, però, va néixer abans de la pandèmia i havia d'entrar a l'estudi el passat mes de maig. Enemic ara prepara el primer videoclip i el seu (esperat) debut en directe, a les xarxes socials i al web (enemic.cat) actualitzen els temes i dates de pròximes actuacions.