La Diputació elabora un estudi històric dels paratges de Sant Llorenç i la Senabra, a Santa Margarida i els Monjos

La Diputació de Barcelona ha lliurat  a l’Ajuntament de Santa Margarida i el Monsjos, l’estudi històric a l’entorn del barranc de Sant Llorenç  on s’hi troben una sèrie de jaciments d’elements patrimonials d’alt valor, com son l’església romànica de Sant Llorenç de la Senabra, la covota de Sant Llorenç, ocupada per establiments humans en diferents períodes entre el Neolític i l’època contemporània, i el nucli de la Senabra, un llogaret format per l’església romànica de Santa Maria, un mas, una masoveria i altres construccions annexes.

L’estudi històric d’aquest paratge, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), ha permès fixar diverses fases d’assentaments entorn les dues capelles, separades poc més de 500 metres. Tot i que en els darrers anys s’han efectuat algunes campanyes d’excavació arqueològica a les restes de la capella de Sant Llorenç, abandonada al culte i ocupada per a ús agrícola durant l’època moderna, i també de la covota de Sant Llorenç, ambdós elements no s’havien estudiat des del punt de vista històric a partir de la recerca de documentació escrita, fotogràfica i planimètrica. En aquest sentit, també hi havia mancances de coneixement històric sobre els altres elements patrimonials de la zona i la relació que hi podria haver entre tots plegats, un coneixement imprescindible per tal de plantejar-se la seva preservació i difusió pública.

L’església romànica de Sant Llorenç de la Senabra està emplaçada en un petit altiplà de 280 metres d’altitud damunt del fondal de Sant Llorenç, de la qual resta dempeus la capçalera, sense coberta, i petites parts dels murs perimetrals de la nau. La covota de Sant Llorenç es troba al barranc homònim i es tracta d’un espai ocupat per establiments humans en diferents períodes entre el Neolític i l’època contemporània.

L’estudi documental mostra l’existència d’habitants al lloc de la Senabra entre els segles x i xii, probablement agrupats entorn de la capella de Sant Llorenç, que va ser bastida durant aquest període. Les dades documentals no han permès determinar exactament quan va produir-se l’abandonament d’aquest nucli, segurament denominat de les Malloles o Arenyols, ni d’aquella capella, que la investigació arqueològica va situar entre els segles xii i xvii.

Entre les fonts documentals trobades, se sap que el 1364 el rector d’aquest temple va establir el puig de Sant Llorenç a Pere Morató de la Senabra, segurament habitant del mas homònim. També, que entre els segles xvi i xvii  la capella estava abandonada i les cases del puig enderrocades. L’església de Santa Maria és de datació més tardana, segurament del segle xiii, i s’hi va associar un nucli originat almenys al segle xiv, amb la masia de la Senabra, i que va créixer durant l’època moderna.