El periodista vilanoví Josep Maria Ràfols posa llum als últims dies del bisbe Irurita durant la Guerra Civil

El periodista i historiador vilanoví Josep Maria Ràfols acaba de publicar el llibre "La increïble història del bisbe Irurita", fruit de més de quatre anys d’investigació sobre el destí del bisbe de Barcelona durant la Guerra Civil. El periodista vilanoví posa llum als últims dies del bisbe de Barcelona i aporta en primícia la informació sobre el seu destí final. Quan el 1936 una multitud de revolucionaris va assaltar el Palau Episcopal, Irurita va fugir disfressat per la porta del darrere i va viure ocult durant quatre mesos a pocs metres del Palau de la Generalitat. Allà va ser descobert casualment per una patrulla de revolucionaris, davant la qual es va identificar com a capellà, tot ocultant la seva condició de prelat. Detingut i portat a una presó clandestina, segons la versió oficial, va ser traslladat a un poble proper i afusellat a la tàpia del cementiri. Acabada la guerra, un cadàver trobat en una fossa comuna va ser identificat com el del bisbe i portat en processó solemne fins a la catedral de Barcelona on, per ordre de Franco, va ser enterrat amb honors de general. No obstant això, aquesta investigació acredita que va estar empresonat en diverses presons durant la guerra i que es va intentar, repetidament, intercanviar-lo per detinguts en poder del bàndol franquista. Alguns testimonis asseguren haver-lo vist amb vida dos dies després de l’entrada dels ‘nacionals’ a Barcelona.

Josep Maria Ràfols (Vilanova i la Geltrú, 1951) és periodista i historiador. Va iniciar la seva carrera professional al Diari de Barcelona i més tard va formar part del grup inicial d’El Periódico de Catalunya. Va treballar a El País, en l’arrencada de l’edició per a Catalunya, i a TV3, on va ser el primer director de l’informatiu diari Telenotícies i, després, director dels Serveis Informatius. Ha escrit dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial, publicats per La Vanguardia i per una sèrie de diaris de l’Amèrica del Sud. Després de deixar el periodisme escrit, ha treballat com a guionista de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Amb la seva primera novel·la, El xiscle de la sirena, va guanyar el premi literari Fiter i Rossell que concedeix el Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra. En el seu últim treball historiogràfic ha estat coautor de l’obra Tarradellas, el guardià de la memòria.