Círcol Catòlic

Com tirar endavant un projecte teatral en temps de pandèmia

“Per què els taurons?” és un dels espectacles del projecte PlaTea JOVE del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú creat per Sara Palomo i Àlex Pereira

“Per què els taurons?” és un dels espectacles del projecte PlaTea JOVE del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú creat per Sara Palomo i Àlex Pereira

“Per què els taurons?” és un dels espectacles del projecte PlaTea JOVE del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú creat per Sara Palomo i Àlex Pereira

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

“Per què els taurons?” és un espectacle teatral de la companyia Cervical, creat per dos joves emprenedors, la mallorquina Sara Palomo i el vilanoví Àlex Pereira. Es va estrenar aquest passat 25 de maig en el marc del projecte PlaTea JOVE del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, una iniciativa que vol ajudar a les noves companyies de les arts escèniques a tirar endavant els seus projectes teatrals.

L’espectacle, en un principi, era el treball final de grau de la Sara Palomo, alumna d’interpretació de l’ESAD, amb la direcció de l’Àlex Pereira i s’ha convertit en un projecte teatral amb la missió de fer-lo gran i representar-lo per diferents escenaris quan les restriccions sanitàries ho permetin. Es tracta d’una història sobre com expliquem històries i com la ficció ens afecta a la vida real. Palomo diu que “la idea em va vindre quan estava a Mallorca i a la platja em va semblar veure un tauró. Això no era real, sinó que estava influenciada per pel·lícules de taurons que havia vist al passat. Vaig pensar que és fort que a partir d’una ficció encara avui dia m’afecti”. L’obra, en part, representa les seves vivències, com el viatge que fa fer a Llatinoamèrica l’any 2017. L’autora vol expressar el que és real i el que representa la ficció.

El director de “Per què els taurons?”, Àlex Pereira, diu que “l’espectacle representa com ens identifiquem nosaltres amb la ficció que consumim a l’hora d’explicar històries. Per exemple, en el teatre quan veiem el protagonista superant obstacles, pensem que nosaltres també podem fer-ho a la nostra vida i ho apliquem alhora que ens relacionem amb les persones”.

L’any passat, durant el confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19, el Círcol Catòlic va contactar amb l’actor vilanoví Àlex Pereira per si volia presentar una peça en el projecte PlaTea JOVE en la primavera del 2021. Pereira explica que “vam fer una proposta al Círcol Catòlic, ens deixaven l’escenari per assajar i a canvi nosaltres fèiem l’estrena del nostre projecte. Ens ha anat molt bé tenir la seva ajuda, perquè així entre tots hem après una mica de com tirar endavant un projecte en mig d’una pandèmia. PlaTea JOVE és un projecte que pretén portar públic jove al teatre. Ara comencen amb cinc peces de petit format i nosaltres som la primera d’aquestes cinc”.

“Per què els taurons?” és un espectacle autogestionat. Des de la preproducció fins a la funció l’han portat a terme la Sara Palomo, l’Àlex Pereira i el tècnic Aleu Pons. Palomo diu que “tot ho hem gestionat l’Àlex i jo amb el suport tècnic de l’Aleu. Des del primer moment, la premissa de la qual vam partir era que ho faríem amb coses que teníem nosaltres i tot ho muntaríem els dos des de l’escenografia, les llums, el so i el text”.

Pereira manifesta que “ens hem inventat la paraula “auto ficció”, és a dir, a partir de la nostra biografia fem la història. Li posem fantasia a les vivències i això ho interpretem al teatre. En aquesta obra el que fem especialment és exposar quins són els mecanismes amb els quals construïm la ficció”.

L’espectacle es va estrenar amb un públic molt participatiu i, d'un aforament de 100 persones que té el Círcol Catòlic, van omplir la sala amb més de 70 persones. Pereira, diu que “la funció va anar molt bé, va durar 1 hora. Ens va faltar un parell de dies per quadrar que tota la part tècnica funcionés correctament, ja que és un directe, però no passa res perquè vam assajar molt i va sortir de manera correcta. Estem contents amb el resultat, el tècnic Aleu Pons, ens va ajudar molt i hem après tots del projecte”. Palomo destaca que “és una obra en la qual jo parlo directament amb el públic i em va sorprendre, perquè des del principi tothom ha participat. Hem posat molta importància a les paraules, ho he fet en mallorquí per donar el toc d’identitat i el públic l’ha rebut molt bé”.

El 80% de l’obra l’han escrit durant el confinament, després de llegir molt, per exemple, els seus referents Ursula K. Le Guin, Donna Haraway i Julieta Piastro Behar, de les quals han après molt. Pereira afirma que “hem estat llegint llibres d’escriptores que parlen maneres alternatives de plantejar la ficció. Ens hem quedat amb el fet que una història que no tingui plantejament, nus i desenllaç també pot ser vàlida”. Per una altra banda, Palomo diu que a partir de les lectures s’ha adonat que “l’obra és una realitat estranya perquè la realitat també ho és”.

Els joves emprenedors tenen plans de futur i volen centrar-se en aquest projecte perquè ho veuen com un aprenentatge on encara han d’apostar molt. La Sara Palomo, ha treballat a l'Uluburun de Cia amb “Tres Marias Raccoon” i a Ricard III amb Nomiar (t) a Escenari Joan Brossa. Té altres projectes en ment. Palomo diu que “primordialment, vull centrar-me molt en “Per què els taurons?” i anar investigant aquest món.

L’Àlex Pereira ha treballat en “Viaje a la Luna” de Lorca amb Marta Pazos al Teatre Lliure i “Diu el nen que ha vist un Cérvol” amb la companyia Cervical. Els propers mesos estarà amb  “Per què els taurons?” al festival Píndoles i a la Sala Beckett creant altres projectes artístics. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local