Es presenta el projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’

La regidoria de Cultura i la regidoria de Drets Socials, Ciutadania, i Igualtat de l’Ajuntament de Sitges, impulsen juntament amb el Consorci del Patrimoni de Sitges, el projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’. Aquesta proposta cultural i educativa inclou una visita guiada, que permet rellegir la col·lecció permanent del Museu de Cau Ferrat en clau de gènere per posar en valor el paper de les dones en la cultura visual i el món de l’art; un tour virtual, i un conjunt d’activitats pedagògiques adreçades a escoles i instituts.

L’itinerari amb perspectiva de gènere reflexiona sobre l’escassedat d’obra de dones artistes que hi ha al fons de Santiago Rusiñol i, sobretot, analitza la representació de les dones que són exhibides en les obres artístiques (idealitzades, mares, esposes o amants d’artistes consolidats). Aquesta revisió necessària del discurs institucional ofereix una nova lectura i una nova valoració tant de les peces seleccionades com del context expositiu del Cau Ferrat i les obres que expliquen la mirada de l’artista modernista, de la seva classe social (la burgesia) i del moviment del Modernisme i de l’art català. 

La regidora de Drets Socials, Ciutadania, i Igualtat, Júlia Vigó, destaca que "la cultura té un gran potencial transformador. A través d'aquest projecte, vinculem elements clau per tal que aquesta transformació esdevingui patrimoni, feminisme i participació. La revisió museística en clau de gènere és una eina clau per relacionar-nos amb els nostres Museus i les seves obres des d'un punt de vista fins ara desconegut però imprescindible".

Aquest itinerari pel Cau Ferrat amb perspectiva de gènere vol posar de relleu els imaginaris construïts entorn les dones al tombant dels segles XIX i XX, i com han arribat fins als nostres dies. Quins múltiples papers han jugat les dones? Quina representació n’han fet escultors i pintors? Quins ideals de feminitat expressen aquestes obres? On són les dones artistes, treballadores, pensadores, activistes i feministes que intuïm al marge d’aquestes teles i objectes escultòrics? 

La revisió en clau de gènere permetrà activar nous significats i valors associats a cadascuna de les peces seleccionades, però també al context expositiu del Cau Ferrat, proposant al públic claus de lectura que es poden aplicar a les percepcions quotidianes.

El director gerent en funcions del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo, remarca que la visita guiada “és una oportunitat per descobrir i posar de relleu algunes de les moltes històries que amaga el Cau Ferrat; per descobrir dones fortes i grans artistes massa ignorades; i per reflexionar sobre una tradició sexista que encara té efectes en les nostres vides. Els Museus de Sitges estan compromesos amb la democratització de l'art i del patrimoni, i en l'enriquiment dels nostres discursos amb visions caleidoscòpiques que permeten tornar-nos a visitar de maneres completament diferents”. “El Cau Ferrat és un museu enormement dens, l'últim que queda al país del seu estil. A dins s'hi amaga tanta història, tanta música i tanta literatura, que es podrien explicar 100 històries diferents i encara no ens l'acabaríem” assegura Pere Izquierdo.

A finals del segle XIX les dones havien tingut participació com a artistes, encara que minoritària, als cercles modernistes catalans com ho demostren diverses exposicions a la prestigiosa Sala Parés de Barcelona. L’artista, Santiago Rusiñol, una figura important del Modernisme, pràcticament no escull cap obra d’autoria femenina per exposar al Cau Ferrat, la seva casa-taller. El Cau Ferrat, considerat el Temple de les Arts, contenia col·leccions d’art antic aplegades per ell (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d'art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, R. Pichot, Mas i Fondevila, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres, però només s’hi troben creacions artístiques de Lluïsa Denís, la seva dona, i de Maria Rusiñol, la seva filla. A finals del segle XIX es posen en marxa les primeres organitzacions feministes a Catalunya, clamant contra les opressions dels rols de gènere imposats. L’activitat política i social de les dones cobrarà cada cop més importància en l’esfera pública, com ja l’havia tingut a les fàbriques, al treball agrari i també als cercles artístics. Però, el gruix d’obres artístiques que trobem exhibides sobre les dones de l’època en donen un reflex ben diferent.

Les comissàries del projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’, Alba López i Núria Araüna, han treballat durant 6 mesos per elaborar la guia i analitzar el museu, tot i que el procés per confeccionar les activitats pedagògiques encara continua. Per a Alba López, “amb aquest itinerari volem reflexionar entorn per què hem construït imaginaris del passat on les dones ocupen rols molt restringits. Si bé les històries de l’Art canòniques amb prou feines recullen obra feta per dones, parar atenció als detalls d’aquests treballs i fins als contexts de producció ens permet ampliar la perspectiva i pensar el gènere com un factor relacional”. Núria Araüna assenyala que “al Cau Ferrat, malgrat no hi ha altra obra d’autoria femenina més que un conjunt de dibuixos de Maria Rusiñol i un quadre de Lluïsa Denís, sí que hi podem veure reflectida l’activitat de les dones en espais com els cabarets parisencs o el treball al camp, i també trobar-hi retrats d’artistes com Suzanne Valadon. Calia, però, pensar no en dones singulars sinó en el paper de les dones al tombant dels segles XIX i XX.”

Àmbits d’‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’

ÀMBIT 1: La dona com a subjecte del canvi històric
Al llarg de la història, les dones han estat agents del canvi social i el seu treball ha sostingut els seus entorns socials i familiars. La seva activitat política, intensa en l’època del Modernisme català, té poca presència a les obres artístiques però es fa present en els retrats de les anarquistes acusades de l’atemptat al Liceu. 

ÀMBIT 2: Una feminitat idealitzada
Les dones com a garants de les cures i la pau domèstica, en l’ideal de l’ “àngel de la llar”, són les figures més representades en l’art dels segles XIX i XX. La delicadesa, la innocència, la infantilització, la fragilitat o la vulnerabilitat han esdevingut codificacions associades a la feminitat, i maneres de regular el comportament de les dones.

ÀMBIT 3: Models i muses, dones desitjades
En el lloc oposat del model de l’àngel de la llar, promesa de la felicitat domèstica, s’hi situa la dona desitjable, sexualitzada i sovint perversa, objecte de la mirada masculina i preferida de la història de l’art. Aquests dos pols han servit per sancionar els models de comportament de les dones fins a l’actualitat.

ÀMBIT 4: La família i els rols de gènere
El desenvolupament del capitalisme industrial reforça la divisió de rols i treball entre els homes i les dones entesos com a sexes complementaris. Per als homes, es considerarà prioritari el treball assalariat i la presència pública, i per a les dones, la cura de la família, el treball domèstic i l’esfera de la privacitat. Aquesta divisió es veu reflectida en la vida personal de Santiago Rusiñol.

ÀMBIT 5: Dones que ocupen l’espai
Tot i que en menor mesura, al Cau Ferrat hi ha obres que ens mostren dones creadores i actives en àmbits públics, com Suzanne Valadon, artista que fou admirada pels cercles modernistes francesos i catalans. Valadon va aprendre l’ofici a l’entorn dels cabarets de París, on moltes dones van guanyar-s’hi la vida i van transgredir la moral burgesa.

ÀMBIT 6: El projecte cultural de la feminitat en la història de l’art
El Modernisme mirarà de representar de manera naturalista els paisatges humans de l’època, però també és resultat d’una tradició cultural. Al Cau Ferrat, a través dels estudis i còpies d’obres Renaixentistes que feia Rusiñol, podem resseguir-hi un cànon pictòric marcat pel gènere que, malgrat pateixi modificacions al llarg dels segles, manté una sèrie de constants en la representació de les figures femenines. 

ÀMBIT 7: Els oblits de la història de l’art
La història de l’art no és un relat neutre sinó que, com tot relat històric, expressa una mirada, uns interessos i uns valors determinats dels qui han contribuït a escriure-la. Què es prioritza i què hi és absent? Mirar i pensar entorn les obres d’art i com s’exposen ens permet reflexionar sobre els criteris i el context en que van estar realitzades o salvaguardades i en com serà entesa la nostra societat al futur.

La primera visita programada serà el 18 de maig a les 18 hores en el marc de la programació del Dia Internacional dels Museus. Per fer la visita caldrà fer prèviament la inscripció.

El projecte té l’objectiu d’incentivar la participació i el diàleg de la societat amb els museus, plantejant que el patrimoni és útil per pensar en debats contemporanis com els estereotips i les desigualtats de gènere.