Oriol Pi de Cabanyes retrata una trentena d'artistes i intel·lectuals a 'Estels que encara fan llum'

L'escriptor Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) publica el volum 'Estels que encara fan llum' (Pòrtic), un recull de retrats literaris d'una trentena d'artistes i intel·lectuals del segle XX amb qui ha coincidit al llarg de la seva vida professional i personal. Els perfils estan fets a partir d'anotacions del seu dietari i hi figuren noms com Rafael Alberti, Pierre Vilar, Maria Aurèlia Capmany, Octavio Paz, Joan Perucho, Pere Calders, Néstor Luján, Salvador Espriu, Miquel Batllori, Baltasar Porcel, Marta Harnecker, Josep Guinovart o Jorge Luis Borges. "El llibre és un àlbum d'instantànies de personatges que sobreviuen com a referents del passat, en un món on impera el presentisme", ha reflexionat en una entrevista amb l'ACN.

Sorgits de fragments de notes preses al llarg dels anys 90, Oriol Pi de Cabanyes publica només una part del conjunt d'anotacions del seu dietari. "Tots els que surten en el llibre són personatges rellevants que he tingut la fortuna de conèixer de manera més o menys intensa o per una relació ocasional, d'un moment, del que n'he fet una instantània", ha explicat.

"La nostra generació ha valorat els referents precedents, com Capmany, Espriu, Tísner, Foix o Calders, amb consciència de la continuïtat, que no havia de trencar-se tot i les dificultats", ha assegurat. La idea de continuïtat ja era la que va impulsar en el seu primer llibre 'La generació literària dels 70' (Pòrtic) d'entrevistes a joves escriptors nascuts després de la Guerra Civil, en un moment en què es va imposar l'escolarització únicament en castellà. "Desmenteix l'èxit de l'intent de genocidi cultural, com deia el meu mestre Josep Benet, en contra de la cultura catalana", ha asseverat. Alhora, reivindica la continuïtat de la tradició literària catalana malgrat les "dificultats extremes".

Per a Pi de Cabanyes, la situació de les generacions actuals és diferent perquè vivim un "canvi de civilització molt gran". Per a l'escriptor, en la mesura que s'ha incrementat el "presentisme", ha anat desapareixent la consciència de passat i de futur. "S'ha esvaït. La idea de passat com a fonament i de futur com a projecte s'han desdibuixat", assevera.

La professió d'escriptor i la situació del català

També ha canviat la concepció de la professió periodística. I de la literatura. Al seu entendre, quan algú decideix dedicar-se a l'escriptura, ha de tenir clar en "quina tradició literària s'insereix i en quina llengua de creació". La cultura catalana, recorda, és "minoritzada i té un àmbit restringit, hi ha una menjadora petita i massa cops de colze" davant les possibilitats que sorgeixen. "Ara encara més que abans", afirma.

L'escriptor, que va ser el primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes, també creu que l’ ús del català s'ha "empobrit". "La llengua que normalment es fa servir té dificultats de creativitat, expressivitat i de fórmules genuïnes i autèntiques", conclou.