Vilanova i la Geltrú es retroba amb el seu FIMPT per celebrar el 40 aniversari

Vilanova i la Geltrú s'ha retrobat amb el seu FIMPT. El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional ha celebrat el 40è aniversari aquest cap de setmana en unes circumstàncies excepcionals marcades per la pandèmia que han requerit un sobreesforç logístic i organitzatiu. El format adaptat ha permès al públic gaudir de la música en directe amb totes les mesures sanitàries, i els artistes han mostrat el seu agraïment per poder tornar a expressar-se sobre l'escenari. Després que l'any passat es va haver de suspendre, el FIMPT de 2021, adaptat a la nova situació, ha rebut unes 3.000 persones en els deu concerts realitzats. Els diners recaptats en la venda d'entrades es destinaran a l'Economat de Vilanova i la Geltrú.

La plaça del Port ha esdevingut l'escenari idoni per al 40è FIMPT. Tancat el perímetre per poder controlar els aforaments permesos, l'àrea es va dividir en dos espais: per una banda, l'escenari principal, on el públic (sempre amb la mascareta posada) romania assegut, amb un màxim de 800 persones, mentre que en els concerts amb menys de 500 persones hi havia espai per estar dempeus; de l'altra, la FIMTeca, amb un escenari molt més reduït, i zona gastronòmica, on la gent podia seure –amb distància– i prendre una beguda o menjar. A nivell logístic, el festival s'ha desenvolupat amb total normalitat i des de la regidoria de Cultura se n'ha fet un balanç molt positiu, ateses les dificultats de planificació que ha comportat enguany l'organització de l'esdeveniment, pels dubtes que genera la pandèmia i els canvis successius que han anat establint les autoritats sanitàries.

“Tot i que aquesta última setmana s'han aplicat noves mesures que ens feien complicat tirar-ho endavant, penso que hem de fer una valoració doblement positiva, per haver pogut celebrar el festival, i per fer-ho amb aquests espais delimitats”, ha subratllat Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, que ha manifestat la seva satisfacció per la participació del públic en el 40è aniversari del festival. “Hi ha hagut una correcció absoluta en el seguiment de totes les mesures i la gent ens ha fet saber que l'espai és immillorable”, ha dit Arnau, que també ha destacat el component social d'aquest FIMPT. “Les entrades eren a preus populars perquè la recaptació no està prevista per cobrir el cost del festival, sinó que es destina a l'Economat. Crec que això és el millor que podem fer: gaudir de la cultura i, a més, amb aquesta tasca social”, afirma l'alcaldessa.

“Poder fer el festival respectant totes les mesures sanitàries vigents ha estat una gran fita”, reflexiona Mercè Mateo, regidora de Cultura. Mateo ha subratllat el “sobreesforç” de l'equip de Cultura, “que s'ha vist recompensat per la il·lusió i l'esperança tant de professionals com del públic de tornar a gaudir de la música en viu i en directe en formats adaptats”. Una de les singularitats del FIMPT és el seu model de gestió, íntegrament municipal. “En una data tan assenyalada com el 40è aniversari, m'agradaria posar en valor la feina de totes les persones que han fet possible el festival, no només aquesta edició sinó totes les que l'han precedit”, afegeix Mateo.

Malgrat la incertesa del moment, el públic ha respost a la cita amb el FIMPT. Quaranta anys bé s'ho valien. El festival s'ha clos aquest diumenge a la nit amb un sentit homenatge a Jordi Fàbregas, ànima del Tradicionàrius, mort recentment. Almanac, 40 anys ha recordat aquell primer disc de La Murga de 1981 que el mateix Fàbregas va voler recuperar i reinterpretar amb esperit renovat amb músics veterans i novells. Els Ministrers de Vilanova han afegit l'accent local al recital. La tarda havia començat amb Gaizca Project, una suma de talents que mescla la música tradicional i popular gallega, basca i catalana des d'una perspectiva contemporània.

Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, dues llegendes de la cançó catalana, van tornar a Vilanova i la Geltrú la nit del divendres –no era el seu primer FIMPT– i van interpretar temes clàssics que travessen dècades. Va ser una oportunitat única de veure junts aquests dos artistes de trajectòria dilatada, i l'auditori que va omplir la plaça del Port va corejar-los fins al final. Prèviament, en l'espai de la FIMTeca, Clara Fuentes va transmetre la seva passió pel flamenc fusió i els ritmes llatinoamericans. La formació que lidera aquesta vilanovina, La Reina del Tianguis, va marcar els primers compassos del festival, just després que Liliana Galvany i Marçal Ramon protagonitzessin l'obertura habitual amb una versió d'El Passeig del Carme de Pere Tàpias. El punt final del divendres, ja de matinada, el va posar Che Sudaka, trio de músics argentins i colombians establert a Barcelona, que va posar el públic dempeus amb la seva barreja de ritmes llatins.

La jornada central de dissabte va començar al migdia a l'espai de la FIMPTeca amb la poesia i música d'arrel de La Companyia Minimíssima –guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània de 2019–, en diàleg amb la dansa i poesia visual de Lali Mateu, mentre que a la tarda va ser el torn dels vilanovins Umeboshi Soul, que van oferir un repertori de boleros, bossa nova, jazz i havaneres. A l'escenari principal, els valencians Laura Esparza i Carlos Esteban, guanyadors del Sons de la Mediterrània de 2020, van presentar el seu disc Mare Natura. La Companyia Elèctrica Dharma va regnar la nit del dissabte amb un concert que va fer bategar el públic “amb un sol cor”; la banda, que està a punt de celebrar mig segle de vida, va demostrar la solidesa de la veterania davant d'un públic fidel. La matinada va acabar amb la sonoritat encomanadissa d'El Diluvi, amb un folk modern que fusionen amb cúmbia, reggae, rumba i música tradicional valenciana.

La pandèmia ho ha sacsejat tot i ara s'obre una nova etapa, també per al FIMPT. “Quaranta anys donen per molt i el festival ha passat per diferents moments al llarg de la seva història. Ara tenim una bona oportunitat per repensar com projectem les properes edicions i de quina manera podem fer més partícips els agents econòmics de la ciutat”, indica Mercè Mateo.