El centenari de les excavacions referma Olèrdola entre els conjunts monumentals més importants del país

El conjunt Monumental d’Olèrdola és un dels més importants del país i té un gran futur com a “far del patrimoni” del Penedès i de Catalunya. Així s’ha posat de relleu aquest dissabte al vespre en l’acte central de commemoració del centenari de l’inici de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

Josep Manuel Rueda, Director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, indicava que celebracions com aquest centenari expressaven que el Museu d’Arqueologia de Catalunya té unes arrels profundes en la cultura catalana, “que pugen fins el present” amb un projecte de futur. Per Rueda el repte és que els projectes es converteixin en “producte real” que es puguin dur a terme. En aquest sentit es va mostrar “optimista, però tocant de peus a terra”, per les possibilitats que obre l’anunci d’arribar al 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura, així com poder disposar per a Patrimoni d’una part dels fons europeus “Next Generation”.

Singularitat “única al món”

El director de l’Agència Catalana del Patrimoni assenyalava que el futur d’Olèrdola “continua passant per la recerca”. Rueda es mostrava convençut que en un futur Olèrdola tindrà més projecció a partir de donar visibilitat a la ciutat medieval, la qual cosa farà que el jaciment tingui una “singularitat única al món”.

I és que Olèrdola és una cas excepcional a Europa perquè la ciutat medieval, pendent d’excavar-se en la seva pràctica totalitat fora de muralles, va ser abandonada i no es va construir a sobre. Això li confereix unes condicions úniques per mostrar com era l’urbanisme d’una ciutat medieval en el segle XI.

Un dels monuments més importants del país

El director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Maria Boya,recordava que la tasca de l’IEC fa cent anys va suposar començar “l’estudi seriós” del conjunt monumental d’Olèrdola, “un dels més importants del país”. Boya posava l’accent en què aquells treballs van permetre posar el conjunt en la seva dimensió de monument nacional . Després de fer aquest recordatori, el director del Museu va agrair la tasca pionera de Puig i Cadafalch i de Bosch i Gimpera, tot recordant que des de l’any 1995, el conjunt va ser traspassat a la Generalitat i forma part del Museu d’Arqueologia. Boya va agrair a totes les persones que, fins arribar als nostres dies, han cuidat del monument, esmentant la col·laboració del Parc Natural i de l’Ajuntament d’Olèrdola.

“Futur esplendorós”

Amb l’ànim d’impulsar un projecte de futur, Boya subratllava que s’estava treballant en el Pla Estratègic del Museu. “Si les coses van bé” i s’assoleix l’anunciat 2% per cultura, el projecte del Museu inclourà intervencions a Olèrdola per garantir l’accessibilitat a l’església de Sant Miquel, a les estructures del conjunt i per continuar excavant. Boya recordava que Olèrdola era la segona ciutat més important del Comtat de Barcelona al segle XI i es mostrava convençut que Olèrdola tenia un “futur esplendorós”.

Joandomènech Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, va situar que des de la seva fundació, l’any 1907, l’Institut cercava facilitar la investigació i el coneixement del país. Projectes de recerca com els que va iniciar fa cent anys l’Institut a Olèrdola tenien el valor afegit de contribuir a saber “d’on venim i com érem”.

La responsable de la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia i comissària dels actes del centenari, Núria Molist, va agrair a Àngels Torras, Directora dels Serveis Territorials, la seva tasca d’impulsora de la commemoració a partir de la visita l’any passat de la llavors consellera de cultura,  Mariàngela  Vilallonga, a Olèrdola. Molist també recordava que aquest any es complien 50 anys de l’obertura al públic del recinte i de la inauguració del Museu. La directora de la seu d’Olèrdola del MAC posava l’accent en què l’IEC amb les seves intervencions va tenir molt clar fa 100 anys que, a banda del coneixement històric, també volien posar en valor el conjunt monumental, tot posant al descobert la muralla i restaurant l’església.

Núria Molist va indicar que les primeres excavacions fetes a Olèrdola daten de 1882 i que ja en el segle XVIII erudits s’interessen per Olèrdola, amb publicacions en el segle XIX. En el segle XX i XXI la recerca arqueològica ha avançat molt però quedava encara “moltíssim per excavar”. Molist confiava que en el futur continuï la recerca, “els bons resultats”, i que Olèrdola assoleixi “el protagonisme que correspon”. Nuria Molist també va agrair a la Diputació i a l’Ajuntament d’Olèrdola “el seu recolzament constant”.

Abans de finalitzar l’any , la commemoració continuarà amb una exposició que es podrà veure a la sala d’exposicions temporals de la seu d’Olèrdola del Museu i després a la seu de l’IEC. També es preveu la publicació del diari d’excavacions de Maties Pallarès. Precisament la seva néta, Montserrat Viadiu Pallarès, es trobava entre les persones assistents a l’acte de commemoració d’aquest dissabte.

Suport municipal

En declaracions a l’emissora municipal de ràdio, l’alcalde d’Olèrdola, Lucas Ramírez, es mostrava satisfet pels projectes de futur que es treballaven per posar encara més en valor la riquesa patrimonial del Conjunt monumental d’Olèrdola i refermava el compromís de donar continuïtat al suport que s’ofereix des de l’Ajuntament.

En acabar els parlaments, es va procedir a la descoberta d’una placa commemorativa del centenari. La celebració va finalitzar amb el concert-espectacle “Olèrdola, espai d’Amor i Llibertat “ que va oferir Lídia Pujol a l’interior del Conjunt monumental.