El titellaire Jordi Bertran lliura la marioneta de Charlie Rivel a l’exposició permanent de Cubelles

El titellaire cubellenc Jordi Bertran va lliurar el 26 de juliol la marioneta del genial pallasso Charlie Rivel. L’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, i les regidores de Cultura i Turisme, Ester Soler i Trini Vicente, van rebre la simpàtica titella obra del mateix Bertran i la seva parella, la Isabel, i coincidint amb el 125è aniversari del naixement de l’il·lustre cubellenc. La peça quedarà a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel pel gaudi de les persones visitants.

La marioneta és una peça creada a partir d'un antic disseny del gran mestre artesà, Harry Vernon Tozer, possiblement de mitjan segle XX i que no consta que s'arribés a fer realitat mai. Si més no, no figura al fons de la seva obra -compresa principalment entre 1944 i 1957-, que Tozer va donar a l'Institut del Teatre, on va impartir classes des de 1973 i fins a la seva jubilació.

La idea de la construcció de la marioneta va sorgir arran d'un comentari del mateix Bertran durant l'entrevista que va oferir al departament de Comunicació de l'Ajuntament. Durant la conversa, el músic i dramaturg apuntava l'existència d'aquest disseny de meitat segle XX, alhora que afegia que no li constés que s'hagués dut mai a la pràctica. Després de consultar amb el mateix Institut del Teatre, des del departament d'Alcaldia se li va proposar de fer-lo realitat coincidint amb el 125è aniversari del naixement d'en Charlie Rivel. Tot i no construir habitualment titelles per encàrrec, Bertran, però, va acceptar gustosament i durant gairebé tres mesos ha procedit a la seva fabricació amb l'objectiu d'enllestir una marioneta fidel al disseny original, a la vegada que funcional i apta per ser utilitzada en espectacles exigents des del punt de vista artístic i del moviment.

Harry Vernon Tozer (1902) fou un titellaire anglès, tot i que nascut al Paraguai, instal·lat a Barcelona el 1925. El 1934 va construir la seva primera marioneta i el 1944 va fundar Marionetes de Barcelona, un taller en el que donaria forma a les seves obres durant tretze anys. Des d'aleshores, van romandre gairebé dues dècades tancades en humits magatzems fins que el 1973 foren recuperades per l'Institut del Teatre.