Arrenca el 54è Festival de cinema de Sitges amb l'home llop com a leitmotiv

La 54a edició del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya arrenca aquest dijous amb la pel·lícula 'Mona Lisa and the Blood Moon', de la cineasta Ana Lily Amirpour. Una edició que té com a leitmotiv la bèstia interior i el mite de l'home llop i que tindrà de nou un format híbrid entre la presencialitat i la plataforma. El festival ha programat per aquesta edició 169 llargmetratges i 100 curtmetratges, 53 films estaran disponibles en línia. Alguns dels protagonistes d'aquest any són els directors Mamoru Hosoda, Neill Blomkamp, Carlos Saura, Alex de la Iglesia i Paco Plaza, i les actrius Noomi Rapace i Belén Rueda, qui aquest dijous rebrà el Gran Premi Honorífic en la gala inaugural del certamen.

El film 'Mona Lisa and the Blood Moon', que va tenir la premiere mundial al festival de Venècia, està protagonitzat per una jove, coneguda amb el sobrenom de The Lunatic, amb habilitats estranyes que escapa d'un centre de persones amb problemes mentals. Després de la seva fugida, la jove arriba als carrers de Nova Orleans, un lloc ple de personatges pintorescs que començaran a creuar-se en el seu camí. Amb aquest muntatge Ana Lily Amirpour retornarà al certamen de cinema fantàstic, on ja va estar l'any 2014 amb 'Una chica vuelve a casa sola de noche' i el 2016 amb 'The Bad Batch'.

Ana Lily Amirpour dona el tret de sortida a una edició marcada, com va explicar el seu director Àngel Sala, per la bèstia interior i el mite de l'home llop. De fet, l'home llop estarà molt present a la programació amb el clàssic 'El hombre lobo' '(The Wolf Man'), de George Waggner (1941) amb Claude Rains, obre aquesta retrospectiva que continua amb cintes com 'El bosque del lobo' (Pedro Olea, 1970), 'Nazareno Cruz y el lobo' (Leonardo Favio, 1975), 'El retorno del hombre lobo' (Paul Naschy, 1981), 'Aullidos (The Howling)' (Joe Dante, 1981) i 'Un hombre lobo americano en Londres [4K]' ('An American Werewolf in London') (John Landis, 1981). Sitges Clàssics recuperarà també dues cintes espanyoles: 'El extraño viaje', de Fernando Fernán Gómez, i 'El día de la bestia', d'Álex de la Iglesia.

El festival estrenarà a escala mundial 'Veneciafrenia', d'Álex de la Iglesia; i 'La pasajera', de Raúl Cerezo i Fernando González Gómez. Pel que fa a directors catalans, el barceloní Juanjo Giménez hi serà amb 'Tres' i David Casademunt amb 'El páramo'. Paco Plaza presentarà 'La abuela' i Alberto Evangelio, 'Visitante'.

Algunes de les cintes d'aquesta edició són la col·laboració entre el cineasta japonès Sion Sono i Nicolas Cage present 'Prisoners of the Ghostland', un film d'acció i terror sobrenatural. El britànic Ben Wheatley presentarà l'experiència sensorial i fosca d''In the Earth'. Altres films són 'Son', de l'irlandès Ivan Kavanagh, un drama de terror sobre el coratge d'una mare que haurà de decidir fins on està disposada a arribar per protegir el seu fill de forces malignes i el noir cantonès 'Limbo', de Soi Cheang, un drama policíac amb assassí en sèrie del prolífic director de Hong-Kong. El cineasta xinès Zhang Yimou presentarà el thriller d'espionatge 'Cliff Walkers'. Es presentaran també 'The Great Yokai ar: Guardians', de Takashi Miike; 'The Deer King', d'Ando Mashai; i la tailandesa 'The Medium', de Banjong Pisanthanakun.

Una altre de les pel·lícules destacades que passaran pel festival és 'Titane', Palma d'Or de Cannes 2021, que s'estrena divendres als cinemes i a Sitges es projectarà un dia abans. La seva directora, Julia Ducournau, va visitar Sitges el 2016 amb 'Crudo', un film que va recollir tres premis del certamen.

Protagonisme femení

L'edició del 2021 estarà marcada per la presència de més pel·lícules dirigides per dones en comparació a anys anteriors. Alguns dels noms són Prano Bailey-Bond amb 'Censor' i Carslon Young amb 'The Blazing World', la britànica Charlotte Colbert, que debuta amb 'She Will' i Camille Griffin amb 'Silent Night'.

En la mateixa línia de reivindicar els films fets per dones el festival ha creat el programa 'WomanInFan', que pretén visibilitzar les dones creadores dins el cinema fantàstic. La iniciativa dona beques a tres cineastes, que enguany seran per Anna Moragriega, Irene Moray i Laura Ferrés.

'Historias para no dormir'

50 anys després de la seva estrena, 'Historias para no dormir' torna. Rodrigo Cortés, Rodrigo Sorogoyen, Paco Plaza i Paula Ortiz han realitzat quatre relats autoconclusius que s’estrenaran en primícia a Sitges 2021.

Pel·lícula perduda de George A. Romero

Seven Chances, la secció del Festival programada en col·laboració amb l'ACCEC (Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica) programa 'The Amusement Park' (1973). La pel·lícula perduda de George A. Romero, redescoberta i restaurada en 4K per la seva vídua, és un angoixant malson sobre la vellesa i el maltractament a la gent gran.

Premiats

Els directors Mamoru Hosoda i Carlos Saura, i l’actriu Belén Rueda, rebran el Gran Premi Honorífic de la 54a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els premis Màquina del Temps seran per al director Neill Blomkamp, l’actriu Alice Krige i el guionista Nick Antosca, mentre que el compositor de bandes sonores Roque Baños serà reconegut amb la Maria Honorífica i l’actor Emilio Gutiérrez Caba rebrà el Premi Nosferatu d’enguany.

Per la seva part, Lucile Hadzihalilovic rebrà el Premi Career que atorga la Méliès International Festivals Federation (MIFF).

Una de les altres visites destacades del certamen és la de l'actriu sueca Noomi Rapace, protagonista de films com 'Alien: Covenant', les adaptacions al cinema de la trilogia d'Stieg Larsson 'Millennium' o 'Bright', que presentarà la pel·lícula 'El viaje' aquest dissabte al festival.

Llibre oficial i jurat

El llibre oficial de la 54a edició portarà per títol 'La bestia interior. Hydes, licántropos y otras figures teriantrópicas en el imaginario audiovisual'. El recull és un estudi d'autors que aborden la mescla entre l'humà i la bèstia. La publicació s'afegeix a la ja anunciada 'Tres piezas para el asesino', que analitza la relació entre el jazz, el rock i l'electrònica amb el cinema criminal i de terror en la segona meitat del segle XX.