Ana Lily Amirpour inaugura el Festival de Sitges amb la història d'una "superheroïna" que s'escapa d'un psiquiàtric

La 54a edició del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya arrenca aquest dijous amb la pel·lícula 'Mona Lisa and the Blood Moon', de la cineasta Ana Lily Amirpour. Un film que tracta sobre "una superheroïna", com l'ha definit la directora, que s'escapa d'un psiquiàtric. En aquest cas, però, no és una persona amb superpoders que tingui per objectiu salvar el món, sinó que només vol habitar-hi. Ana Lily Amirpour és la primera directora que inaugura el Festival de Sitges. A preguntes dels periodistes, ha assegurat que "totes les dones volen ser lliures i el gènere fantàstic i el surrealisme et permet ser-ho".

El film 'Mona Lisa and the Blood Moon', que va tenir la premiere mundial al festival de Venècia, està protagonitzat per una jove amb habilitats estranyes que s'escapa d'un centre per persones amb problemes mentals. Després de la seva fugida, la jove arriba als carrers de Nova Orleans, un lloc ple de personatges pintorescs que començaran a creuar-se en el seu camí. Amb aquest muntatge Ana Lily Amirpour retornarà al certamen, on ja hi va estar l'any 2014 amb 'Una chica vuelve a casa sola de noche' i el 2016 amb 'The Bad Batch'.

La directora ha dit que el film 'Mona Lisa and the Blood Moon' té una gran relació amb el mite dels homes llop, que és precisament el leitmotiv d'aquesta edició del Festival de cinema de Sitges. Ana Lily Amirpour ha admès que sent una profunda connexió amb la lluna. "M'agrada la idea que la lluna tregui l'animal que un porta dins, però per a la meva pel·lícula jo no volia una bèstia coberta de pel, sinó una noia que portava molt temps tancada i la lluna plena la desperta", ha indicat.

Ana Lily Amirpour ha explicat que va créixer veient pel·lícules de superherois que el seu objectiu era sempre salvar la Terra. La protagonista de la pel·lícula, Mona Lisa, interpretat per Jeon Jong-seo, és "una superheroïna amb habilitats que no vol salvar la Terra, sinó que nomes vol habitar-hi".

"Totes les dones neixen feministes"

Preguntada pel feminisme en el cinema, ha assegurat que totes les dones neixen feministes i creu que part de la solució per la igualtat és preguntar als homes com se senten fent pel·lícules. Així mateix, ha declarat que "les dones volen ser lliures i el gènere fantàstic i el surrealisme és el que et permet ser-ho".

Nova Orleans

La banda sonora i el context, Nova Orleans, tenen una gran importància en la història. La directora ha dit que Nova Orleans és un lloc incomparable. Ha declarat que la ciutat "és menjar, sexe, alcohol i és molt diversa, on la música hi té un paper molt important".

Preguntada per si la pandèmia ha afectat la creació i el rodatge de la pel·lícula, ha confessat que va fer la pel·lícula abans que esclatés a la pandèmia. "Curiosament la protagonista està confinada" en un centre psiquiàtric "i de cop i volta s'aixeca. És un bon moment per donar al públic un film com aquest", ha dit.

Al final de la roda de premsa, la directora ha admès que té moltes ganes de fer una seqüela de la pel·lícula.