Troben per primer cop al Penedès restes 'in situ' d'un celler d'època ibèrica

Una investigació arqueològica ha trobat a Cunit les restes d'una premsa de vi datada d'entre els segles III i I aC. És el primer cop que troballes d'aquest tipus apareixen al Penedès 'in situ', ja que fins ara altres restes similars havien emergit fora del lloc originari. El fragment de premsa ha estat localitzat al jaciment Puig Pelós, situat enmig d'un barri residencial, on els darrers anys està aflorant una masia ibèrica amb una destacada activitat comercial. La peça és una "evidència claríssima" de la producció de vi al Penedès abans de l'arribada dels romans, ha destacat el responsable de l'excavació, Dani López. L'Ajuntament confia que el proper estiu l'espai sigui visitable.

Feia dècades que a Cunit se sabia que hi havia restes ibèriques a la zona de Puig Pelós, en una petita zona boscosa a tocar de nombroses cases unifamiliars. No va ser fins el 2018, però, que s'hi va fer la primera excavació. Des d'aleshores, tres campanyes arqueològiques de la Cooperativa Arqueovitis han fet aflorar nombroses restes que no han deixat de sorprendre els mateixos investigadors. Les últimes excavacions van acabar al desembre, en col·laboració amb la UB i la Generalitat.

"L'aparició de fins a 26 àmfores ibèriques en tant sols un metre quadrat ara fa tres anys ja ens va posar en alerta", ha explicat aquest dimarts Dani López amb motiu de la presentació dels resultats de les últimes excavacions. D'aquelles primeres 26 àmfores, han passat a identificar ja tot un recinte d'ús agrícola dedicat principalment al mercadeig, segons les primeres conclusions.

Entre nombroses restes ceràmiques que han continuat apareixent, els arqueòlegs han topat ara  amb un gran fragment d'una premsa de vi. "És la joia de la corona", ha assegurat López, ja que mai fins ara havien trobat restes al mateix lloc on s'havia utilitzat una premsa. I és que fragments similars només havien aparegut al Penedès fora del seu lloc original. López ha apuntat que a tot Catalunya tan sols hi ha hagut dos casos similars al de Cunit: a Gandesa (Terra Alta) i a Verdú (Urgell).

López ha recordat que tots els jaciments excavats recentment al Penedès han fet créixer la hipòtesi sobre l'existència d'una important producció de vi abans de l'arribada dels romans. La recent troballa de la premsa a Puig Pelós és una "evidència claríssima" de la consolidació del vi a la zona "molt abans de la conquesta". "És probable que la premsa quedés inutilitzada a finals del segle III", ha apuntat, pendent d'aprofundir en l'anàlisi de les troballes.

També ha estat insòlita l'aparició de tres àmfores romanes d'estil itàlic clavades al terra, de les quals els investigadors en desconeixen la utilitat. Tot aquest material ha aparegut dins un recinte on ha aflorat una gran rampa de pedra ubicada al bell mig de la instal·lació, fet que porta els arqueòlegs a concloure que l'espai s'utilitzava per fer entrar i sortir mercaderies.

López ha ressaltat la importància del jaciment "perquè permet estudiar la base de l'economia dels íbers". Ha recordat que aquestes masies i punts de distribució eren espais modestos però cabdals per al comerç d'aquella època. "Estudiar aquest espai permet connectar amb l'antiguitat vitivinícola de Cunit", ha refermat, mentre ha celebrat que els propers mesos ja està previst fer una nova campanya. La intenció, entre altres, és poder identificar on s'ubicava exactament el celler.

La propera excavació es farà abans de l'estiu i coincidirà amb les tasques d'adequació de l'espai per fer-lo visitable. L'alcalde de Cunit, Jaume Casañas, ha celebrat la quantitat de restes trobades al jaciment. La intenció és explotar-lo com a reclam turístic "però també com a reclam identitari per als veïns i com a element didàctic per a les escoles". "Volem que tota la gent que ha vingut a viure a Cunit els últims anys conegui la història d'aquest indret", ha afegit.

Casañas veu aquestes restes com una ocasió per relligar la història del Penedès "i demostrar quin és el moviment natural de les relacions internes". Ha recordat que les darreres dècades el territori s'ha desenvolupat seguint l'AP-7 i la línia del ferrocarril, "però la cultura íber demostra que el Penedès funcionava de nord a sud, i això ara es pot redescobrir". L'alcalde s'ha compromès a fomentar l'espai, juntament amb els altres jaciments que té el municipi.