Gisela Ràfols contraposa dureses i encants de la maternitat a l'exposició 'Vida'

Gisela Ràfols s'ha proposat aprofundir en la maternitat més polièdrica. Fugint de la vessant purament idíl·lica, l'artista ha creat 'Vida', una exposició a Vilafranca del Penedès on contraposa les dureses i els encants que envolten una dona quan dona a llum un nadó. Tota una reflexió amb què també vol aprofundir en les pressions socials i morals que senten les dones en el moment que es plantegen ser mares. "Posar aquestes qüestions sobre la taula pot ajudar a normalitzar i a canviar certes coses", apunta Ràfols a l'ACN. Una vintena d'escultures i teles exposades en forma d'espiral porten l'espectador a crear les seves pròpies conclusions sobre la vida i la mort, en una mostra que es pot visitar a la Sala dels Trinitaris fins el 3 d'abril.

El desig de la maternitat no sempre acoplert, l'embaràs viscut com un "recipient" del nadó, la dona com a "objecte descuidat" després del part o el paper de "puntal indispensable" a l'hora de cuidar els fills. Aquests són alguns dels conceptes que Ràfols s'ha proposat posar a debat amb l'exposició que ha inaugurat recentment a Vilafranca del Penedès.

"Quan ets mare, a part de tota la bombolla bonica que vius amb la criatura, també et sents cara a cara amb molts sentiments fins aleshores desconeguts", explica Ràfols, mare de dos infants. Relata, per exemple, com la maternitat li va despertar inquietuds sobre la mort al mateix temps que comprovava que hi havia molts sentiments "negatius" que necessitava manifestar.

Amb aquestes sensacions, Ràfols va donar forma a un muntatge que havia treballat incipientment quan es va començar a plantejar quedar-se embarassada. Passats els anys, un cop immersa a la maternitat, ha creat un muntatge en forma d'espiral que comença amb una noia que desitja quedar-se embarassada i continua amb l'evolució i els sentiments que viuen les dones quan són mares.

El recorregut, format amb matèria orgànica, acaba amb un petit mirall on el visitant pot veure's reflectit "i fer la seva lectura individual" de l'obra. Abans d'abandonar la sala, però, l'espera un muntatge de vídeo d'una crisàlide, generant una nova metàfora sobre els canvis que viuen les mares.

"Les peces són prou ambigües com per a què tothom pugui fer la seva lectura", destaca l'artista, que celebra la diversitat d'interpretacions recollides durant els primers dies d'obertura de la mostra. És el cas d'una tela on es pot observar una dona amb una capa carregada de pedres. "Hi ha hagut qui hi ha vist la sensació de no poder suportar la càrrega emocional de la maternitat, mentre altres noies hi veuen una gran capacitat de superació", explica.

Ràfols precisa que l'exposició "no pretén ser una mostra de rancor", i recalca que la intenció és evidenciar que "hi ha molts sentiments compartits dels quals no se'n parla". "Posar-ho damunt la taula pot ajudar a normalitzar i canviar certes coses, i l'exposició pot ser un petit gra de sorra per ajudar a dir obertament que la maternitat és molt dura", assevera.

Després d'anys d'exposicions arreu del món i d'una carrera centrada en autoretrats fotogràfics marcadament introspectius, l'artista assegura que el muntatge 'Vida' ha marcat "un abans i un després" a la seva trajectòria. El treball, de fet, no s'estrena a Vilafranca del Penedès de forma casual, sinó que Ràfols diu que va tenir clar que volia instal·lar-lo al municipi on va néixer i créixer "i on sabia que hi hauria un gran escalf".

A partir del muntatge exposat ara, però, Ràfols preveu crear noves peces per crear una història més àmplia entorn la maternitat. "Vull donar-hi més vida", explica, rient. Mentre hi treballa i retorna a París –on resideix des de fa anys-, diu que anhela poder dur 'Vida' a altres sales de Catalunya, amb especial atenció a Barcelona.