El pianista vilanoví Sergi Gil llança el seu segon àlbum “Arain”

El pianista vilanoví, Sergi Gil, té 24 anys i des dels 12 anys ha tingut clar que volia ser un pianista professional. Fa dos anys compleix el seu somni, es converteix en professor particular de piano i llança el primer àlbum “Yasmina”. Aquesta tardor, celebrarà el seu primer concert a l’Auditori de Vilanova i la Geltrú per presentar el segon que ha compost anomenat “Arain”.

Com arribes a ser professor de piano?
A casa meva la música sempre ha sigut molt important. Amb 12 anys em vaig centrar a tocar el piano, aprendre i descobrir aquest món constantment, fent que les melodies formessin part de mi. Gràcies a escoltar el pianista Jarrod Radnich, em va motivar encara més. Quan tenia 16 anys vaig entrar al Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova i l’Anna Roig, una professora espectacular i amb molta experiència, va confiar molt en mi posant-me reptes d’un nivell molt alt. A partir d’aquí començo a assajar diàriament i a voler gaudir la música amb el voltant.

L’endemà d’acabar el conservatori, vaig començar a fer classes particulars i durant aquests anys no he parat d’ensenyar i compartir la meva passió pel piano. Ara mateix tinc 12 alumnes de totes les edats, el més petit té 4 anys i el més gran 62 anys. Per començar la classe, no és necessari tenir un nivell, m’adapto al que tingui la persona i fem la teoria i pràctica.

De què tracta l’àlbum “Yasmina”?
L’àlbum “Yasmina” sempre serà important per a mi i no només perquè sigui el primer que publico, sinó perquè està compost per diferents composicions que he anat fent des dels 12 anys. Per exemple, “Surt el sol” és una de les primeres que vaig fer amb aquesta edat i es titula així perquè em va inspirar a veure la sortida d’un moment difícil de la meva vida. L’àlbum compost per set cançons té el nom de la meva germana perquè ella sempre ha sigut un referent a la meva vida i cada peça comença amb una lletra del seu nom.

I el segon àlbum anomenat “Arain”?
“Arain” és el nom de la peça principal del tema. Aquesta està plena de força i representa la sensació d’estar en un lloc immens. Considero que les sensacions i emocions són tan complexes d’explicar que vaig decidir titular la peça amb una paraula sense cap significat, ja que no tot ha de tenir sentit. Aquesta melodia és com el mar, a vegades està en calma i altres no. També representa estar entre muntanyes gegants i sentir-te petit o petita. Són coses diferents que em fan sentir lliure i guiar-me pels meus sentiments.

Aquest és diferent del primer perquè està més elaborat, té més varietat i és més virtuós. Les peces transporten a la persona que les escolti a pensar en el seu interior.

Com a pianista, com et defineixes?
Soc un pianista sensible i m’agrada mesclar-ho amb el virtuosisme. Sento molt les coses que em passen a la vida i ho intento transmetre amb el piano. Per compondre em guio pels sentiments i em deixo portar sense límits. Quan componc m’agrada que les persones sentin el que vull transmetre. Hi ha vegades que penso en coses concretes i altres que surten soles. M’agrada que sonin notes de fons que no li dones importància, però que omplen la melodia.

Què vols transmetre amb la teva música?
Vull que les persones a través de la melodia es transportin a llocs que els hi fan feliç i que connectin amb records, experiències i emocions.