El vilanoví Gener Barjola publica “Carne Cruda”, un llibre de poesia que parla del jo interior i exterior

El vilanoví Gener Barjola publica el seu tercer llibre de poesia en solitari, titulat “Carne Cruda”. Consta de 34 poemes que relaten el “jo exterior”, tot el que té a veure amb la societat que ens envolta i el “jo interior” on consta la part intimista, les vivències en l’entorn, els sentiments i les emocions. La presentació del llibre serà el 2 d’abril a les 12 h a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.

De què tracta “Carne Cruda”?

Són 34 poemes que parlen de sentiments, d’emocions i de les vivències de les persones en la societat i com l’entorn ens condiciona alhora de viure, ens fa sentir i ens implica.

Soc un poeta intimista, a través de la poesia m’agrada parlar de les relacions humanes, de les emocions i dels sentiments. En un principi, en aquest llibre vaig intentar tractar només l’entorn, el que ens passa a les persones en la societat. Però, em vaig trobar en dues situacions, primer, no tenia contingut de qualitat i segon, notava que estava perdent la meva essència (la part intimista). Per aquests motius, considero que la part intima també havia d’introduir-la perquè és essencial per entendre el que vivim.

Quines parts conté el llibre?

He dividit el llibre en dues parts que estan connectades, una és el “jo exterior” i l’altre el “jo interior”. En l’exterior descobrim una anàlisi de la societat des d’una perspectiva filosòfica. Per exemple, parlo sobre el tema de les xarxes socials, en quina societat ens estem transformant a causa de les xarxes socials i cap a on evoluciona l’ésser humà a partir d’aquest context. La part interior tracta tots els sentiments, moments de tristesa, d’amor, sexuals, etc.

És a dir, aquesta societat que està evolucionant de manera constant com ens afecta en el nostre interior i com em sento “jo” dintre del món.

Per què va escollir el títol “Carne Cruda”?

“Carne Cruda” té un sentit literari, és una metàfora. Quan vas a un restaurant i demanes carn crua, la marquen per fora, però la tendresa i l’escènica continua per dintre. Les persones ens passa el mateix, estem marcats per fora a causa del que vivim en la societat, però en el nostre interior hi ha la nostra essència i el realment important és que nosaltres continuem mantenint el que som. Aquest paral·lelisme era el motiu pel qual vaig decidir aquest títol perquè considero que defineix la tipologia del llibre.

Quins valors considera que aporta al lector i lectora?

Sobretot la coneixença del món on viu i com ens afecta. El lector i la lectora té la necessitat d’entendre un “jo extern”, un jo condicionat per vivències, experiències i realitats i també un “jo intern” on hi ha tota la part emocional i personal.

A vegades necessitem explicar coses no tan bones i plasmar la realitat del món tal com és per donar-nos compte de les coses.

A qui dirigeix el llibre?

Em dirigeixo a tots tipus de públic. Depèn de la situació que es troba una persona alhora de llegir un poema tindrà sensacions diferents. Les persones pel seu moment emocional, pels seus sentiments trauran una conclusió completament diferent.

“Carne Cruda” conté vincles amb els altres llibres que ha escrit?

Hi ha unes característiques que segueixo en els tres llibres. Sempre faig 34 poemes, aquest número no té cap sentit, però m’agrada que sigui així. Hi ha un apartat en els llibres que es diu “letrillas”, són poemes que escric incomplets perquè considero que és interessant que ens fem la pregunta: “un poema podria haver evolucionat o ja és un poema en si?”. Per altra banda, els meus poemes no tenen títol, estan en números romans, perquè vull que aquella persona que els llegeixi interpreti el que vulgui sense deixar-se influenciar pel títol. Al final del llibre està l’índex on afegeixo el nom que jo li hagués posat, però no és el real. Un altre motiu perquè no li poso nom és el joc que incita el fet que el lector i la lectora alhora de llegir el pensi i després el compari amb el que apareix a l’índex.